La poeta nord-americana LouiseGlück ha guanyat el premi Nobel de Literatura. L'Acadèmia Sueca ho ha anunciat aquest migdia. El jurat ha destacat "la seva inconfusible veu poètica, que amb austera bellesa fa universal l'existència individual".
Nascuda a Nova York el 1943, Glück va créixer a Long Island. Va guanyar el premi Pulitzer de poesia en 1993 per “El Iris salvaje”, el seu primer llibre traduït al castellà, a l'editorial Pre-Textos, que ha anat publicant la seva obra, fins a set títols. L'última entrega és “Una vida de pueblo”, que va sortir al març i és, en paraules de Manuel Borràs, l'editor, "la reivindicació o exaltació d'una vida senzilla, natural, la recuperació de l'assossec en comunitats petites"
El Nobel culmina una trajectòria en què ha rebut altres guardons destacats, com el National Book Critics Circle Awars. Glück ha escrit més d'una desena de llibres de poesia, com "Averno", "The seven ages", "Vita Nova" o "The triumph of Achiles".
El Nobel culmina una trajectòria en què ha rebut altres guardons destacats, com el National Book Critics Circle Awars. Glück ha escrit més d'una desena de llibres de poesia, com "Averno", "The seven ages", "Vita Nova" o "The triumph of Achiles".
També ha conreat l'assaig i imparteix classes universitàries als Estats Units.
Fragment d'un dels seus poemes:
Nit fidel i virtuosa [Fragment]
Nit fidel i virtuosa
La meva història comença de manera ben senzilla:
podia parlar i era feliç.
O bé: podia parlar; per tant, era feliç.
O bé: era feliç; per tant, parlava.
Jo era com una llum brillant passant a través d’una
cambra fosca.
Si tan difícil és començar, imagineu-vos com serà
acabar…
Al meu llit, llençols amb estampats de vaixells de colors
combinaven, al mateix temps, visions d’aventura
(en forma d’exploració)
i sensacions de balanceig lleuger, com d’un bressol.
Primavera, i onegen les cortines.
Les brises entren a la cambra i porten els primers
insectes.
Un so de zumzeig com el so de pregàries.
Nit fidel i virtuosa
La meva història comença de manera ben senzilla:
podia parlar i era feliç.
O bé: podia parlar; per tant, era feliç.
O bé: era feliç; per tant, parlava.
Jo era com una llum brillant passant a través d’una
cambra fosca.
Si tan difícil és començar, imagineu-vos com serà
acabar…
Al meu llit, llençols amb estampats de vaixells de colors
combinaven, al mateix temps, visions d’aventura
(en forma d’exploració)
i sensacions de balanceig lleuger, com d’un bressol.
Primavera, i onegen les cortines.
Les brises entren a la cambra i porten els primers
insectes.
Un so de zumzeig com el so de pregàries.
Per saber els llibres d'ella que trobareu a la Xarxa de Biblioteques, cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada