Rosa Regàs ha mort a l’edat de 90 anys al municipi de Llofriu, al Baix Empordà. Regàs va néixer el 1933 a Barcelona, i va passar la Guerra Civil a França amb el seu germà.
Va estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona on va conèixer poetes com José Agustín Goytisolo. La seva formació literària es va consolidar entre 1964 i 1970, època en què va treballar a l’editorial Seix Barral.
El 1970 fundaria el segell La Gaya Ciencia on va publicar obres d’autors poc coneguts aleshores, com Juan Benet, Álvaro Pombo, María Zambrano, Manuel Vázquez Montalbán o Javier Marías, entre molts d’altres.
L’any 1983 va vendre la seva editorial i va començar a treballar com a traductora i editora temporal per a diferents organitzacions del sistema de Nacions Unides en ciutats d’arreu del món.
El 1991 va publica “Memoria de Almator”, la seva primera novel·la. Quatre anys més tard. va guanyar el Premi Nadal amb la novel·la “Azul”, una història d’amor i de mar que li va obrir les portes al gran públic. La van seguir “Viaje a la luz del Cham” (1995) i “Luna lunera” (1999), novel·la d’estil autobiogràfic que transcorre a Barcelona durant la postguerra i per la qual li va ser atorgat el Premi Ciutat de Barcelona de Narrativa.
L’any 2001, va guanyar la 50a edició del Premi Planeta amb una novel·la d’intriga, “La Canción de Dorotea”. Des d’aleshores publica diverses obres, entre les quals destaca “Diario de una abuela de verano”, que va ser portada a la televisió en una sèrie del mateix títol.
A banda de la seva activitat literària, Regàs també va ser directora de l’Ateneu Americà de la Casa de América de Madrid (1994-1998) i directora general de la Biblioteca Nacional d’Espanya (2004-2007).