LA IDENTITAT D'UN POBLE : 125 ANYS DEL VOT DE POBLE

Súria reviu aquest cap de setmana els fets del còlera del 1885 en una reestrena de l'obra "Pell de Poble", que ja es va representar l'any 1985 per tal de commemorar el centenari dels fets.

Les representacions s'han dut a terme els dies 18, 19, i 23 de setembre, i també hi haurà sessions avui divendres i els dies 25 i 26. Si voleu més informació cliqueu aquí.

Per aquest motiu a la Biblioteca hi trobareu una exposició que conté documents sobre aquest fet.

Pell de poble és un retaule teatral sobre l'epidèmia del còlera que va assolar Súria l'any 1885, i va causar la mort directa d'unes 90 persones i en va infectar unes 270 més del total de 1.800 que hi vivien. També suposa l'origen de la tradició del Vot de Poble en honor a Sant Sebastià.

Escrita pel manresà Agustí Soler i Mas, l'obra vol descriure l'impacte d'aquests fets en la població, a més d'esdevenir un retrat fidel i ben documentat de la forma de viure i dels costums de l'època.

En la representació hi intervenen unes 280 persones del poble, entre vestuari, maquillatge, actors, dansaires, corals, etc., d'unes onze entitats de Súria encapçalades pel Foment Cultural.

Informació extreta del diari "Regió 7" 17-09-2010

OPERACIÓ "NARRADOR/A"

T'AGRADA EXPLICAR CONTES ALS INFANTS?

Si ets de Súria i tens més de 18 anys, des de la Biblioteca t'oferim la possibilitat de provar-ho participant com a narrador/a en properes sessions de l'Hora del Conte que durem a terme a la Biblioteca.

Si en tens ganes no ho dubtis, posa't en contacte amb la Biblioteca fins al 20 d'octubre.

Adreça: c/Tarragona, 17-19 (Súria)
Telèfòn: 93.869.52.44

ANIMA'T, T'ESPEREM!

MARIA BARBAL, UNA GRAN AUTORA GUARDONADA

PREMI TRAJECTÒRIA 2010

Atorgat per la comissió organitzadora de la
28a Setmana del Llibre en Català

Maria Barbal, escriptora i mestre va néixer a Tremp el 1949. Tot i la dificultat d'alternar la professió de mestra, l'escriptura i la maternitat, des de l'any 1985 ha publicat cinc novel·les i tres llibres de contes, a més de la producció infantil i la redacció sovintejada d'articles i de reflexions que han estat matèria de xerrades.

Va passar la seva infantesa al Pallars, un fet que va marcar les seves primeres narracions i que, amb l'amor per la terra que li va transmetre el seu pare, li va ajudar a veure el món d'una altra manera. Més tard, el 1964, es va traslladar a viure a Barcelona, on estudiaria Filologia Hispànica a la Universitat Central.

La seva obra editada s'agrupa en quatre apartats: novel·la, contes per a lectors adults. col·laboracions a la premsa i contes infantils.

La novel·la és el gènere en el qual se sent més còmoda i pel qual ha rebut molt de reconeixement. Així, Pedra de tartera, a més del premi Joaquim Ruyra 1984, ha estat mereixedora del premi Crexells 1985 i del Premi de Literatura Juvenil Generalitat de Catalunya del mateix any.

Al seu torn, Càmfora ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Literatura Catalana 1993, el Premio de la Crítica Literaria de Narrativa Catalana (España) 1993 i el Premi de la Crítica Serra d'Or, també el 1993.

L'any 2005 va rebre el premi Prudenci Bertrana per la novel·la País íntim.

Segons l'organització de la Setmana del Llibre en Català, els temes preferits per l'autora són la maduresa personal en el temps a través de l'experiència provocada pels canvis o migracions (camp-ciutat); la complexitat de les relacions humanes (de parella, pares i fills i d'amistat), i els matisos dels sentiments.

Als seus últims llibres ha deixat de banda els seus mons d'infantesa i ha tret material per a les seves històries d'un entorn més urbà. Temes com l'emigració, Carrer Bolívia (1999), la bellesa i el pas del temps, Bella edat (2003) o Emma (2008) han convertit Maria Barbal, segons el certamen, en una privilegiada analista de la vida actual, tot sense perdre aquell gust per la paraula i per la prosa ben feta que li jan valgut una gran estimació per part del públic i la crítica.

Per conèixer una mica millor el seu pensament, cliqueu aquí.

I a la Biblioteca?

A la Biblioteca trobareu les Novel·les:
Mel i metzines, on l'autora recrea magistralment l'univers d'un ésser solitari i aparentment anodí; Càmfora, una història d'amors i desamors, de gelosies i d'enveges, de tendreses i de dolor; Ulleres de sol, cinc narracions, cada una d'elles diferents, totes enllaçades per un tènue fil, escrites amb tendresa i concisió, on es mostra l'estil personal i suggestiu de l'autora; Bari, cinc relats quotidians que amb gran ironia volen ser un homenatge als animals, que, amb la seva companyia, ens fan sentir menys sols i més persones; País íntim, on es planteja la difícil relació entre una filla i una mare, que li costa manifestar els sentiments i que està condicionada per uns tràgics esdeveniments familiars ocorreguts durant la guerra civil al seu poble; i Emma, la lluita d'una persona per retornar l'equilibri a la seva vida i per recuperar la filla, en definitiva per trobar el desig de viure.

De Pedra de tartera, el relat dels records més punyents de la vida de Conxa (la guerra civil, i els primers anys del franquisme, en un entorn de soledat) en trobareu una edició en lletra gran, una adaptació de lectura fàcil, i una novel·la juvenil.

El llibre d'Itineraris Camins de quietud, un recorregut literari per pobles abandonats del Pirineu. Mostra la quotidianitat d'aquests pobles quan encara eren plens de vida.

I el llibre per a Infants Pampallugues, també una història d'animals

AMB EL TEU CARNET DE LA BIBLIOTECA, ARA, MOLT MÉS!

Amb el teu carnet de la biblioteca de la Xarxa, pots utilitzar totes les biblioteques públiques catalanes sense haver de fer-te un altre carnet.

En total són 332 biblioteques i 11 bibliobusos que estan al teu abast. Trobaràs més informació aquí.

I, si tens un carnet de biblioteques de fora de la província de Barcelona, vine a qualsevol de les més de 200 biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona i fes-ne ús sense canviar de carnet.

Així de fàcil!

11 DE SETEMBRE

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

L'11 de setembre es commemora la rendició de Barcelona, esdevinguda l'any 1714, després del setge de catorze mesos de durada a què fou sotmesa per l'exèrcit de Felip V de Castella, a la fi de la guerra de Successió.

El setge fou iniciat a les ordres del duc de Pòpuli, substituït per James FitzJames, duc de Berwick, pel juliol del 1714. Aquest començà una sèrie d'atacs als baluards de la ciutat que minaren lentament la solidesa de les seves defenses, febrilment reparades i cada cop més precàriament controlades per les forces catalanes, a les ordres del conseller en cap, Rafael Casanova, ferit en el darrer assalt dels borbònics.

La ciutat hagué de capitular, fet que significà l'abolició de les constitucions del Principat i el sotmetiment de Catalunya als esquemes rígidament centralistes i autoritaris de la monarquia de Felip V amb la implantació del decret de Nova Planta.

El nom d'Onze de Setembre ha restat com a símbol de la desfeta catalana que culminà el procés de decadència iniciat des de la unió del regne catalanoaragonès a Castella. Des de la fi del segle XIX la diada fou commemorada a Barcelona amb ofrenes florals al monument de Rafael Casanova, i amb manifestacions que sovint foren reprimides per les autoritats governatives durant els anys de la monarquia, i totalment prohibides després de la guerra civil de 1936-1939, amb la retirada del monument.

El 1976 fou novament permesa la celebració pública del fet en un míting amb més de cent mil assistents a Sant Boi de Llobregat, on és enterrat Rafael Casanova. A partir d'aquí, i un cop reposat el monument a la seva ubicació tradicional, la commemoració unitària de la Diada Nacional de Cataluny retornà a Barcelona, on aplegà, el 1977, un milió de ciutadans en una de les manifestacions més grans de la postguerra europea. Des del 1980, el Parlament català declarà festiva la data de l'11 de setembre.

A la Biblioteca hem elaborat una exposició documental que inclou llibres i altres tipologies de documents sobre la història d'aquesta diada. Si voleu ampliar la informació no dubteu a venir, de ben segur trobareu tot el que necessiteu.

A nivell municipal, Súria commemora la Diada Nacional de Catalunya, amb un ampli ventall d'activitats per a tots els públics. Informa't detalladament aquí.

RAIMON PANNIKAR, DEFENSOR DEL DIÀLEG I LA PAU

El dijous 26 d'agost va morir a Tavertet als 91 anys, l'escriptor i filòsof Raimon Panikkar Alemany. Fill d'un industrial indi i d'una catalana, va néixer a Barcelona l'any 1918.

Doctor en Filosofia, Química i Teologia va ensenyar a les universitats de Madrid, Montreal Varanasi, Bangalore i Califòrnia.

Va ser ordenat sacerdot el 1964 i va integrar-se a l'Opus Dei, organització que abandonaria més tard.

Va publicar més d'una vuitantena de llibres, alguns dels quals han estat traduïts a diversos idiomes.

Les diferents religions dels seus pares, així com el fet d'haver viscut a Roma, Estats Units i l'Índia, van afavorir el seu missatge de tolerància i la seva defensa de la pau, el diàleg intercultural i el consens.

Enamorat de l'Índia, mai va perdre el contacte amb el país d'origen del seu pare. Va passar 20 anys donant classes als Estats Units i a l'Índia. Al 1987 va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Tavertet, el que per a ell era un paratge idíl·lic, on ha viscut fins la seva mort. La seva figura humana i intel·lectual va deixar una profunda empremta.

La seva tasca va ser reconeguda, entre altres, amb el Premio Español de Literatura el 1961 i amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 1999. L'Ajuntament de Barcelona li va concedir el 2009 la Medalla d'or al Mèrit Cultural. També va rebre l'any 2000 el títol de Chevalier des Arts et des Letres, per part del govern francès, i el 2001 el govern italià li va atorgar la Medalla de la Presidència de la República Italiana.

Va crear i presidir, fins a la seva mort, la Fundació Vivarium, dedicada a promoure el diàleg intercultural. També va formar part del Centre d'Estudis Interculturals de Catalunya, de la Sociedad Española de las Religiones i va ser membre de l'Institut Internacional de Philosophier (París) i del Tribunal Permanente de Pueblos (Roma).

A la Biblioteca de Súria trobareu algunes de les obres escrites per Raimon Panikkar. Podeu consultar el catàleg aquí.

CENTENARI DEL NAIXEMENT D'UN GRAN POETA:

MÀRIUS TORRES

Màrius Torres i Perenya va néixer a la ciutat de Lleida, el 30 d'agost de l'any 1910. Estudià la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona i, un cop acabada, l'any 1933 féu un viatge per França i Itàlia, països que el captivaren, especialment la ciutat de Florència.

Exercí durant poc temps a Lleida, ja que ben aviat, l'any 1935, caigué malalt de tuberculosi i ingressà al sanatori de Puig d'Olena (Vallès Oriental). Fill del metge, polític i estudiós Humbert Torres, de ben jove s'educà d'una banda en el republicanisme catalanista i de l'altra en una concepció espiritual de l'existència, que va ser molt rellevant en la seva obra lírica.

Deixant de banda algunes col·laboracions a la premsa periòdica, alguna narració i una peça dramàtica titulada Un fantasma com n'hi ha pocs, presentada sense èxit al premi de teatre Ignasi Iglésies l'any 1935, la seva obra literària se centra en la poesia, escrita en la seva major part durant el període de reclusió al sanatori, tot i que ja el 1935 havia presentat, també sense èxit, una selecció de poemes al premi Joaquim Falguera sota el títol Invencions.

Durant la seva estada al sanatori va conèixer Mercè Figueres -la Mahalta dels seus poemes- que es va convertir en la seva amiga més íntima i musa. A ella li va escriure 275 cartes i li va dedicar 9 poemes. També va establir amistat amb l'escriptor Joan Sales, amb qui es va cartejar del 1936 al 1941. Va morir el 29 de desembre de 1942.

La seva situació personal marcada per una malaltia que l'abocava irremissiblement a la mort i la descoratjadora situació col·lectiva -la guerra civil i la desfeta- accentuen la seva marcada solitud i determinen el caràcter reflexiu de la seva poesia, que s'emmarca en la tradició simbolista i assoleix una gran puresa i essència a la recerca del sentit de l'existència. S'hi troben algunes influències de Carles Riba, amb qui va mantenir correspondència, i de Verlaine o Baudelaire, amb qui compartia el gust per la musicalitat.

Els seus temes -la solitud, l'amistat, l'amor, la consciència del temps, la mort, la trascendència, la bellesa del món, la música identificada amb la vida, etc.- apareixen desenvolupats amb una gran qualitat i riquesa tècnica. La seva obra no va ser plenament valorada fins a la inclusió dins la col·lecció de poesia més emblemàtica de la postguerra Els Llibres de l'Óssa Menor, i posteriorment, per la inclusió d'alguns dels seus poemes a les diferents antologies de la millor poesia en llengua catalana.

Actualment Màrius Torres és considerat per la crítica un dels poetes catalans més importants del segle XX.


A la Biblioteca de Súria hi trobareu el poemari Poesies editat per Ariel; els estudis Màrius Torres l'home i el poeta escrit per Margarita Prats i editat per Edicions del Mall, i Lectures de Carles Riba i Màrius Torres escrit per Mercè Boixareu i editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat; i la biografia Màrius Torres del poeta al lector de Margarida Prats, editat per Pagès editors.

Aquí podeu escoltar la versió cantada per Lluís Llach del poema de Màrius Torres, Cançó a Mahalta: