P.D. James és el nom amb que és coneguda l’escriptora anglesa de
novel·la policíaca Phyllis Dorothy James Whiste, nascuda, ara fa cent
anys, a Oxford, 3 d’agost de 1920 , on va morir el 27 de novembre de
2014. Des de molt jove volgué ser escriptora però les dificultats
econòmiques familiars van fer que deixés els estudis als setze anys i es
va formar de manera autodidacta. El 1941 es va casar amb un estudiant
de medicina que en retornar de la Segona Guerra Mundial, afectat de
greus trastorns, va haver de ser ingressat en un centre psiquiàtric i
ella es va haver de fer càrrec tota sola de les seves dues filles. Va
treballar en l’administració d’un hospital i després de la mort del seu
marit el 1964, va treballar com a funcionària al Departament de Política
Policial i Criminal fins que es va retirar el 1979.
Al llarg de
la seva trajectòria, va contribuir a renovar la novel·la negra en la
seva línia més clàssica. Era considerada l’hereva d’Agatha Christie però
va renovar el gènere, aportant matisos al seus personatges que
s’apartaven dels arquetips del gènere i alhora va inserir elements
crítics de la societat britànica en les seves novel·les. La seva
experiència laboral i personal li va resultar molt valuosa i va ser la
base de moltes de les seves novel·les. Els seus coneixements forenses li
van servir per donar realisme a les seves novel·les, tenint molta cura
dels detalls i de la lògica de la trama de la novel·la. A més va
procurar mostrar en els seus personatges la complexitat de la condició
humana.
Va començar a escriure tard, però la escriptura la va
acompanyar fins als últims anys. De la seva primera novel·la, Cover the
face, publicada el 1962, la primera en què apareixia el seu personatge
més famós l’investigador Adam Dalgliesh, fins a l’aparició el 2011 de
la novel·la La muerte llega a Pemberley, un versió en clau criminal
d’Orgull i prejudici de Jane Austen, a qui tenia una gran admiració,
l’autora va publicar al voltant de 20 títols que, a més de traduir-se a
diferents idiomes, molts s’han adaptat al cinema i a la televisió. Sang
innocent (1980) fou la novel·la que li va donar la fama internacional
com a novel·lista i que li va permetre dedicar-se totalment a escriure.
Entre altres guardons del gènere, va obtenir, per diverses de les seves
obres, el premi de l’Associació d’Escriptors de Literatura criminal.
“Un
dia em vaig adonar que no podia esperar més per escriure, però no volia
que la meva primera novel·la fos una biografia de les meves
dificultats. Vaig decidir escriure una novel·la de crims: m’agradava
llegir-ne m’encanta la seva estructura amb principi, nus i desenllaç, -
la meva escriptora preferida és Jane Austen, justament pel seu domini de
la construcció narrativa- i crec que contenen alguna cosa veritable
sobre els éssers humans i sobre la societat en la qual viuen. Són
novel·les que ajuden a comprendre el món, que posen ordre on hi ha
desordre”, va declarar l’autora en una entrevista.
Tot i que el
gruix de la seva obra pertany al gènere policíac, l’autora també ha
escrit en altres àmbits: el 1992 va publicar un llibre de ciència-ficció
Los hijos de los hombres, en el qual va imaginar un univers distòpic,
que parla d’una Anglaterra del futur on els homes no poden procrear,
aquesta novel·la va ser traslladada al cinema per Alfonso Cuarón el
2006.
L’autora el 1983 va rebre el títol oficial de l’Ordre de
l’Imperi Britànic, el 1991 el de baronessa de Holland Park i esdevingué
membre vitalici de la Cambra dels Lords.
Adam Dalgliesh, poeta i
investigador de Scotland Yard, és el protagonista de 14 de les seves
novel·les, entre les quals destaquen: Muertes poco naturales, Mortaja
para un ruiseñor, Mort d’un forense, Intrigues i desitjos i Pecat
original. Una altra dels seus protagonistes és Cordelia Gray, de la qual
va publicar dues novel·les.
En el llibre Todo lo que sé sobre
novel·la negra (2009), l’autora, a més donar la seva visió de
personatges clàssics del gènere i d’autors des d’Agatha Christie fins
als contemporanis com Sara Paretsky i Ruth Rendell, compara la novel·la
negra anglesa i la nord-americana i sobretot recull les claus de la seva
concepció del que ha de ser la “novel·la de detectius”, expressió que
sol utilitzar l’autora, entre algunes de les quals destaquen:
- una novel·la ha de tenir molts sospitosos, però no més de cinc, i un sol culpable, i tots han de ser creïbles.
- davant
el caos que presenta una trama hi ha d’haver un agent de l’ordre, que
mai pot saber més que el lector, perquè l’estaria enganyant, i que
intentarà recuperar l’ordre després del caos provocat pels fets
criminals.
- L’assassí no ha de ser un estereotip, sinó que ha de
ser real i recognoscible, com el context de la trama que ha de ser
tangible, versemblant. Segons l’autora si el lector es creu el lloc
també es creurà els personatges.
- aconsella que en la història
hi hagi diferents punts de vista, el lector s’ha de poder introduir en
la ment dels diferents personatges, d’aquesta manera la novel·la guanya
complexitat i interès. A les seves novel·les l’autora procura
donar-les-hi el màxim de realisme en tots els aspectes.
A la biblioteca trobareu els següents títols: