dijous, 29 d’octubre del 2015

DONNA LEON, GUARDONADA AMB L'ONZÈ PREMI PEPE CARVALHO DE NOVEL·LA NEGRA

Donna Leon, ha estat guardonada amb l'onzè Premi Pepe Carvalho de novel·la negra pel conjunt de la seva obra, que concedeix l'Ajuntament de Barcelona en el marc de la BCNegra, que enguany tindrà lloc del 28 de gener al 6 de febrer del 2016.


Donna Leon és una escriptora nord-americana nascuda a Nova Jersey el 28 de setembre de 1942. El 1965 va marxar a estudiar a Itàlia (Perusa i Siena). Els anys posteriors els va passar viatjant per Europa i Àsia. Va treballar de guia turística a Roma, de redactora de textos publicitaris a Londres i de professora a diferents escoles nord-americanes d'Europa i Àsia, entre d'altres. Després de dedicar uns anys a la docència, va decidir abandonar-la per dedicar la totalitat del seu temps a les seves dues passions: la literatura i l'òpera.



Admiradora de Henry James, Jane Austen, Dickens i Shakespeare, és coneguda per les seves novel·les protagonitzades pel comissari venecià Guido Brunetti, personatge central de tota la seva obra i que Donna Leon va crear al començament de la dècada del 1990. Els seus llibres, traduïts a vint-i-tres idiomes, són un fenomen de crítica i vendes a Europa i als Estats Units. Des de 1981 resideix a Venècia. A pesar de l'èxit que té el seu comissari Brunetti a tot Europa, a Venècia és gairebé una desconeguda. No vol que les seves obres es tradueixin a l'italià, i prefereix que en el seu barri venecià la segueixin tractant de tu. Pel que fa a premis rebuts, d'una banda, l'any 2000, la seva novel·la Friends in High Places (Contactes a les altes esferes) va ser guardonada amb el premi Daga de Plata de la Crime Writers Association. Per altra banda, Death at La Fenice (Mort a La Fenice) va rebre el premi Suntory per la millor novel·la d'intriga.

A la Biblioteca trobareu un ampli ventall de títols d'aquesta autora. Cliqueu aquí.


EL MES DE NOVEMBRE... DE CONTE!


CONTES I CANÇONS DE TARDOR, CASTANYES, BOLETS,...

El dimarts 27 d'octubre, vam poder gaudir d'una sessió molt especial de l'Hora del Conte. Una sessió dedicada als "Contes de tardor" que va anar a càrrec de les mestres berguedanes Antònia Molera i Gemma Rosell, habituals dels nostres cicles de narració de contes.

Van explicar tres contes adients per a aquesta època de l'any: El bolet rondinaire, El plataner trist, i La història de bo de bo de la nostra castanyera.

Hi van assistir una setantena de persones entre grans i petits, i tots ells s'ho van passar d'allò més bé!.

dissabte, 24 d’octubre del 2015

COMMEMOREM L'ANY DE LES BIBLIOTEQUES (1915/2015)

Avui dia 24 d'octubre és el Dia de la Biblioteca, per aquest motiu, i fins al dia 20 de novembre, iniciem una sèrie d'accions amb la finalitat de commemorar l'Any de les Biblioteques (1915/2015).



Coincidint amb el centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars que va posar en marxa la Mancomunitat de Catalunya, el Govern de la Generalitat va declarar que aquest any 2015 fos l’Any de les Biblioteques.

Enric Prat de la Riba, President de la
Mancomunitat de Catalunya (1914/1917)
Constituïda l’any 1914, la Mancomunitat de Catalunya va encarregar al Consell d’Investigació Pedagògica un projecte de planificació per crear biblioteques a tot el territori de Catalunya per tal d’estendre la cultura i la formació per tot el país. Fruit d’aquell projecte, redactat bàsicament per Eugeni d’Ors, el juliol de 1915 la Mancomunitat va convocar el primer concurs per adjudicar quatre biblioteques populars, una a cada província: Valls, Sallent, Les Borges Blanques i Olot.
Aquella tardor, ja va començar a funcionar l’Escola Superior de Bibliotecàries, que dotaria de personal format les primeres biblioteques que van començar a funcionar l’any 1918.

Una de les accions per tal de commemorar aquesta efemèride, la vam dur a terme el passat 22 de setembre, una Viquimarató a la biblioteca Ateneu les Bases de Manresa, per part dels bibliotecaris i bibliotecàries de les comarques del Bages, Berguedà i Moianès. La finalitat era la d'ampliar el contingut d'informació local, redactar i editar articles de la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure. 

Des de la Biblioteca hem proposat als nens i nenes de les tres escoles de primària que facin un dibuix de com s’imaginen la biblioteca del futur.
A part de les escoles, els fulls on han de fer el dibuix, també el trobareu a la Biblioteca.

Aquests dibuixos els tindrem penjats a la Biblioteca fins el 20 de novembre, període en el qual també tindrem disponible un arbre dels desitjos per que tothom, petits i grans, hi puguin penjar els bons desitjos per a la Biblioteca. 

Com a activitat final, hem destinat la darrera sessió de l’Hora del Conte, Contes amb Biblioteca, a la narració de contes especials on l’acció se situa a la biblioteca.



dimecres, 21 d’octubre del 2015

TEMPS DE TARDOR A LA BIBLIOTECA

CASTANYES, BOLETS, PANELLETS...


TAMBÉ TOTS SANTS I HALLOWEEN!


I... "CONTES DE TARDOR" EL PROPER DIMARTS DIA 27 DE NOVEMBRE A LES 18 H.
T'ESPEREM!!


dilluns, 12 d’octubre del 2015

REDESCOBRIM MANUEL DE PEDROLO

A partir de l'estrena de la pel·lícula "Segon origen" dirigida per Bigas Luna i Carles Porta, i basada en la novel·la de Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen, redescobrim l'obra d'aquest autor. A la Biblioteca trobareu una exposició bibliogràfica que inclou alguns dels títols més representatius de la seva obra.















Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, 1918 - Barcelona 1990). Novel·lista, dramaturg, poeta i traductor, és un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània.

Conrea tots els gèneres literaris i col·labora amb articles, contes i assaigs en la majoria de revistes catalanes de l'època. La seva producció creativa sobrepassa el centenar d'obres, sobretot, en prosa, amb novel·les com Cendra per Martina i Totes les bèsties de càrrega i amb el cicle novel·lístic Temps Obert. La novel·la Mecanoscrit del segon origen és una de les més llegides durant la dècada dels setanta. La censura de la dictadura franquista condiciona part de la seva trajectòria. Les seves obres es veuen retallades sistemàticament en les primeres edicions i, a més a més, li prohibeixen deu llibres. 

Autor polifacètic per excel·lència, tradueix obres d'autors com John Dos Passos, Jean-Paul Sartre i William Faulkner, entre altres, i dirigeix la col·lecció de novel·la negra, "La cua de palla". Obté diversos premis literaris i és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1979. 

Fou soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, que durant el període del 1984 al 1989 convoca el premi literari Mecanoscrit adreçat a escriptors joves. 

Mecanoscrit del segon origenescrita l'any 1974 que va tenir gran èxit de públic, sobretot entre el sector juvenil, i és un dels llibres més venuts de la literatura catalana. Va ser duta a la televisió per mitjà d'una sèrie de gran èxit produïda i emesa per TV3.

En aquesta novel·la de ciència-ficció s'explica la història de l'Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys respectivament, que viuen en un poble de Catalunya anomenat Benaura. Ells esdevenen els únics supervivents a la Terra després que uns extraterrestres eliminin a pràcticament tota la humanitat. En Dídac és atacat per uns nois del poble perquè és negre. Cau a l'aigua i l'Alba, que ho veu tot, es llença per salvar-lo. És llavors quan apareixen uns platets voladors que ho destrueixen tot i ells se salven gràcies a l'aigua.

Durant els quatre anys següents hauran d'espavilar-se sols per a sobreviure en un món destruït i enfrontar-se a tota mena de problemes i dificultats que els fan madurar ràpidament. S'adonen de la importància de preservar el coneixement i guarden i llegeixen llibres. Fugen de l'epidèmia i es refugien en una masia, troben morts i supervivents, recorren les ruïnes de Barcelona i la Mediterrània. Sobretot aprenen de tot el que els passa (malalties, defensa de l'enemic) i de la informació que van recollint.

El llibre explora la relació entre els dos joves i la recreació d'un món, com a utopia. La narració s'estructura en capítols que comencen sempre igual, situant l'edat de l'Alba i la seva virginitat o no (acaba essent mare de la segona humanitat, com una nova Eva). Així que l'Alba vol continuar l'espècie humana amb en Dídac i mantenen relacions quan ell ja és prou madur. Es queda embarassada i neix un nen a qui posen Mar, però en Dídac mor en un accident (li cau un sostre d'una casa en mal estat). L'Alba és valenta i pensa que si vol conservar l'espècie, encara podrà tenir fills quan en Mar sigui gran.

El narrador és omniscient i empra moltes descripcions.


El poder de suggeriment de l'obra neix de les seves metàfores, el nou món es compara amb l'actual i s'indiquen noves possibilitats d'existència. El descobriment de molts aspectes per part de la parella (com el paper de la cultura o la sexualitat) expliquen que el llibre hagi agradat tant a adolescents, que se senten identificats amb els protagonistes, tot i que la novel·la no va ser escrita específicament per a ells.

Els noms dels protagonistes tenen un valor simbòlic: la noia es diu Alba perquè és l'inici d'una nova humanitat, igualment el nom del Dídac ve de "didàctica" per com aprèn a sobreviure i madurar (simbolitzant el procés de creixement de qualsevol ésser humà).

diumenge, 11 d’octubre del 2015

ENS HA DEIXAT HENNING MANKELL

Henning Mankell
Henning Mankell (1948/2015) escriptor i dramaturg suec conegut per les seves novel·les d'intriga i misteri, protagonitzades, en la seva major part, per l'inspector de la policia de Malmö, Kurt Wallander.

La primera passió artística de Mankell va ser el teatre, treballant des de molt jove per al Riksteater d'Estocolm, on va arribar a ser director assistent, així com per a molts altres teatres de la ciutat. De fet, Mankell, durant la seva residència a Zàmbia o Moçambic, va ser director artístic del Teatre Avinguda de Maputo, on va estrenar i va dirigir diverses de les seves obres.

Mankell va ser conegut també pel seu activisme polític, posicionat clarament en contra de guerres com la del Vietnam o en situacions d'injustícia com l'apartheid a Sud-àfrica. Vinculat a partits i posicions d'esquerres, Mankell va defensar el dret del poble palestí i va participar en la flotilla de vaixells que va tractar de trencar el bloqueig israelià sobre Gaza.

En l’àmbit literari, Mankell va aconseguir un gran èxit amb la seva novel·la de 1991, Assassins sense rostre, la primera de les protagonitzades per l'inspector Wallander. L'obra de Mankell posa l'accent en analitzar la societat sueca a través de la novel·la negra, mostrant els seus clarobscurs. Al llarg de la seva carrera va rebre nombrosos premis, com el Premi Alemany del Crim o la Gold Dagger.

Kenneth Branagh en el paper de Kurt Wallander
Mankell també va realitzar diverses incursions dins de la literatura infantil i juvenil, sent molt coneguda la sèrie protagonitzada per Joel Gustafsson. El 1991 va rebre el premi Nils Holgersson per El gat al que li agradava la pluja.

A més d'una primera adaptació a la televisió realitzada a Suècia, les novel·les de Wallander van ser presentades com a minisèrie al Regne Unit amb la participació de Kenneth Branagh en el paper protagonista.

A la Biblioteca trobareu una quinzena de títols d'aquest autor. Cliqueu aquí i sabreu quins són.