Ahir vam dur a terme la darrera sessió del curs del Club Jove dels Friki Books. Ens agrada molt compartir tertúlia amb el grup de joves. Ahir va ser el cas de l’àlbum il·lustrat “Flotante” de David Wiesneres.
La primera edició es va publicar fa més de 15 anys, però la història no ha perdut gens de màgia des de llavors. El 2007 va ser guardonat amb la Medalla Caldecott, premi anual concedit per l'Association for Library Service to Children, una divisió de l'American Library Association, a l'il·lustrador més destacat de llibres il·lustrats nord-americà per a infants publicat en el transcurs de l'any. Tot i ser un llibre silent, no falten les paraules perquè les il·lustracions parlen per si mateixes.
La lectura simbòlica d’aquest llibre il·lustrat és especialment rica perquè no té paraules: tot el sentit neix de la mirada del lector. El nucli simbòlic gira al voltant de la memòria, la transmissió i la imaginació.
El mar, immens i misteriós, funciona com una metàfora de l’inconscient col·lectiu. És un espai on s’acumulen històries, records i imatges que no pertanyen a ningú i a tothom alhora. La càmera emergeix d’aquest mar com un missatge ocult, una invitació a explorar allò que normalment queda submergit.
La càmera és un símbol potent: representa la memòria que viatja, que passa de mà en mà, de generació en generació. Cada nen que la troba hi afegeix la seva pròpia mirada, convertint-la en un objecte de memòria compartida. També simbolitza la curiositat i la necessitat humana de capturar i comprendre el món.
Les escenes impossibles —peixos amb ulls humans, ciutats sobre tortugues, criatures híbrides— no són només fantasia: representen la capacitat de veure més enllà del real, d’accedir a una veritat emocional o poètica. Són una celebració de la creativitat infantil, que no separa realitat i imaginació. També poden simbolitzar la riquesa amagada del món, allò que només es revela a qui observa amb atenció.
El nen que troba la càmera és un pont: rep una història que no és seva, però que l’interpel·la. En fer-se una foto i tornar la càmera al mar, es converteix en part d’una cadena infinita. Això simbolitza la idea que tots formem part d’un relat més gran, que ens precedeix i ens transcendeix.
Quan el nen retorna la càmera al mar, el llibre suggereix: la vida és un cicle de transmissió: rebem, interpretem i tornem a donar. Les històries no s’acaben, només canvien de mans. La identitat es construeix a partir de fragments compartits.
Va ser una sessió molt especial a càrrec de la Mireia Sala.
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpg)
