En primer lloc us recomanem un àlbum il·lustrat molt bonic i que trobareu a la Biblioteca:
Els ulls d'en Bao, d'Òscar Julve, editat per l'Hospital Sant Joan de Déu el 2017.
Aquest conte va ser guardonat amb el 18è Premi de Conte Infantil Il·lustrat Sant Joan de Déu el 2017, l'any de la commemoració del 150è aniversari de l'hospital.
Està inspirat en un fet que va succeir l'any 1992, quan un vaixell carregat de contenidors que anava de Honk Kong als Estats Units va travessa...r una tempesta al mig de l'oceà Pacífic i va abocar un dels contenidors carregats amb més de 30.000 ninotets de goma (ànecs, tortugues, granotes...) de l'empresa The First Years ICC. A través dels corrents marins els ninots van recórrer milers de quilòmetres fins a arribar a diferents indrets del món.
Aquests ninotets (els Friendly Flotatees) es van fer famosos perquè van servir per estudiar els corrents marins i perquè van ser vistos a diferents indrets del planeta durant 15 anys.
La història que explica el conte comença amb un nen que treballa en una fàbrica d'aneguets i s'encarrega de pintar-los els detalls: el bec taronja, l'ull negre i un puntet blanc per donar vida a la mirada dels centenars d'aneguets de goma que cada dia passen per les seves mans.
L'autor ens fa pensar en nens i nenes d'arreu del món que es van trobant els ànecs i ens explica on van a parar.
L'autor ens fa pensar en nens i nenes d'arreu del món que es van trobant els ànecs i ens explica on van a parar.
La Mila, en Pedro, la Linda, en Tomeu, la Olivia, ... són alguns dels infants que troben algun dels aneguets que suren. Cadascú amb la seva realitat, diferents nens, diferents indrets, diferents famílies, ... fins arribar al darrer destinatari.
I en segon lloc us recomanem el conte La marieta sense taques de Tina Vallès, i il·lustrat per Joan Negrescolar. És editat per Bambú. S'adreça a nens i nenes de 8 a 10 anys.
La marieta del conte un dia es lleva i s'adona que ha perdut les seves cinc taques i decideix sortir a buscar-les.
Segons explica Aurora Vall Casas a la revista Faristol, el conte té "una estructura fixa que es repeteix alhora que avança l'argument, tot seguint una fórmula rítmica que funciona molt bé ...per la lectura compartida en veu alta però també per llegir de manera autònoma. A banda d'una intriga mínima que anima a avançar, s’integren a l’argument valors com l’amistat, la comprensió o l’ajuda, de manera senzilla i natural.
Per culpa d’una nit molt ventosa, la marieta Enriqueta perd les taques i ha de buscar-les. Comença així la seva aventura, que la durà a fer un passeig pel jardí on viu i a parlar amb els seus habitants i amics fins a aconseguir recuperar-les. I és que les taques han anat a parar a diferents llocs i els animals que les han trobades les utilitzen cadascú per a coses ben diferents; per exemple, el pardal Eudald cau a terra des de la seva branca per culpa del vent i la taca li serveix per curar-se la ferida, fins que la marieta la substitueix per una fulla d’herba curapotes.
També té un paper rellevant la il·lustració que complementa el text amb unes imatges que, com la mateixa narració, són aparentment senzilles però contenen detalls còmplices com el monyo i les ulleres de l’aranya velleta o la panerola, que puja per una torreta del jardí. Les il·lustracions, a doble pàgina, es defineixen per una gamma de colors càlids amb un important contrapunt dels verds de les plantes."