divendres, 26 de febrer del 2010

EL PRÍNCEP DE VENÈCIA

UN CONTE QUE PARLA DE LA VANITAT

El Príncep de Venècia és un conte escrit per Jean-Côme Noguès, il·lustrat per Anne Romby i publicat per l'editorial Zendrera Zariquiey.

És un àlbum il·lustrat que s'adreça als infants de 8 a 10 anys.

A Vènecia hi viu un príncep afortunat, bell i ric que és objecte d'admiració per part de tothom.

Té tot el que un home pot somiar, i en el seu palau s'hi celebren fastuosos balls.

Tot i així, un dubte sempre el rosega: serà algun dia destronat per un rival més fastuós, més ric i més elegant que ell?


Com s'ho ha de fer per continuar sent, als ulls del món, l'únic príncep de Venècia?

Aquesta és una història sorprenent, amb un final inesperat.

divendres, 19 de febrer del 2010

LA NOVEL·LA ROMÀNTICA TAMBÉ A LA BIBLIOTECA

A l'Àrea d'Adults de la Biblioteca hi trobareu una exposició bibliogràfica de Novel·la Romàntica. És un gènere que agrada molt els nostres usuaris per la qual cosa disposem d'un fons ampli que inclou diversos estils dins del gènere.

Al mateix temps hi ha una representació dels autors/es, de tots els temps, des dels més clàssics fins a d'altres de més actuals. Alguns exemples són: Victoria Holt, Danielle Steel, Barbara Wood, Rosamunde Pilcher, Nora Roberts, Barbara Delinsky, Gaelen Foley, Lisa Jewell, Josie Lloyd, Candace Bushnell, Federico Moccia, ...etc.

Si voleu reviure belles històries d'amor, veniu a la Biblioteca, podreu triar i remenar i escollir aquells que més us agradin!



dijous, 11 de febrer del 2010

LA NOVEL·LA ROMÀNTICA EN ELS DARRERS ANYS

DANIELLE STEEL I VICTORIA HOLT: LA TRAMA ES COMPLICA

La primera estrella de la literatura romàntica nord-americana, Danielle Steel, va començar la seva carrera l'any 1973 amb Regreso al hogar. Amb ella la novel·la romàntica va madurar, la trama es va fer més complexa, alhora que les protagonistes s'enfortien. Temes que havien estat tabú, com ara l'incest, el suïcidi o el divorci, van començar a ser presents en aquestes històries.

La vida de Danielle Steel sembla una de les seves novel·les. Filla de pares divorciats, divorciada del seu cinquè marit, va tenir la primera filla amb 19 anys. Es va casar per segona vegada a la presó, amb un noi acusat de violació, i un dels seus nou fills es va suïcidar.

Steel va entrar al Llibre Guiness dels rècords el 1994 després d'haver-se mantingut durant 390 setmanes consecutives a la llista de llibres més venuts del New York Times.

Amb Steel el món rosa va entrar a les llistes dels més venuts, amb més de 50 títols publicats.
Contemporànies seves com Victoria Holt o Nora Roberts, han editat centenars de novel·les (Holt, més de 200, i Roberts, al voltant de 150) amb diversos pseudònims.

Si alguna cosa tenen en comú les seves històries i les seves vides és que, tot i que conserven el final feliç, els costa més d'arribar-hi. A més, hi entren en joc els subgèneres: Victòria Holt amb la novel·la romàntica gòtica, Barbara Wood amb punts en comú amb el suspens, i V. C. Andrews amb les nissagues tenebroses.

La més sorprenent és Nora Roberts, que fins i tot s'ha dedicat a la novel·la romàntica de ciència-ficció i de detectius. Sota el pseudònim de J. D. Robb, ha editat llibres protagonitzats per un detectiu i el seu marit, ambientats a la Nova York del futur.

ALS ANYS NORANTA NEIX LA "CHICK LIT" (LITERATURA DE NOIES)

Rosses, milionàries i experiodistes. Les noves autores de novel·la rosa no fugen de l'etiqueta, sinó que en presumeixen i amb raó: són les noves estrelles de Hollywood, les productores cinematogràfiques les persegueixen i viuen en grans mansions.

A mitjans dels anys noranta, superada la militància feminista que s'havia iniciat als anys setanta i el victimisme de les novel·les de Danielle Steel i les seves contemporànies, va sorgir un nou tipus de novel·la romàntica. Les protagonistes són dones alliberades econòmicament, sentimentalment i sexualment, addictes a la cafeïna i a l'estrès, en una societat que ja no les veu com a damisel·les en perill, tot i que elles sembla que s'hi volen sentir malgrat el maquillatge.

Perquè la chick lit no ha fet altra cosa que passar pel saló de bellesa el tradicional conte de fades, eliminar-ne fins a l'últim vestigi de submissió femenina i fer-lo passar per postfeminisme. Així les protagonistes de Helen Fielding, Candace Bushnell i Marian Keyes són periodistes, executives i advocades sense complexos que se'n poden anar al llit amb qui vulguin, però que s'atipen de gelats la nit que el príncep blau no els telefona.

L'èxit és tan gran que actualment es creen segells exclusius per a les seves novetats i ja hi ha una chick lit per a cada lectora:

Mystery Lit
: la novel·la romàntica escrita a l'estil de la novel·la negra.

Mommy Lit: la dedicada a futures mares o a dones obsessionades amb la maternitat.

Lad Lit: subgènere adreçat als nois, també anomenat dick lit, en què destaquen les novel·les sentimentals de Nick Hornby, com ara Alta fidelidad.

Marriage Lit: les dedicades a tot allò que té a veure amb un casament.

Christian Chick Lit: reducte conservador de literatura romàntica. Es tracta d'històries només aptes per a noies cristianes, en què el tema central és com, quan i amb qui perdre la virginitat.

L'EVOLUCIÓ DEL GÈNERE ROMÀNTIC

PURITANISME I PSEUDÒNIMS

Com els espies, els autors i les autores de novel·la rosa acostumen a utilitzar pseudònims. Nora Roberts es diu en realitat Eleanor Marie Robertson; Victoria Holt era el psudònim d'Eleanor Alice Hibbert, que en tenia d'altres, com ara Philippa Carr. N'hi ha que en tenen quatre o cinc, com és el cas de Susan Spaeth, sobretot coneguda amb el nom de Diana Palmer.

Els escriptors que volen provar sort amb la novel·la rosa ho fan amb un altre nom. Aquest és el cas d'
Agatha Christie, que va escriure sis novel·les romàntiques sota el nom de Mary Westmacott. També Anne Rice ha escrit novel·la rosa (en el seu cas, eròtica) sota els pseudònims d'Anne Rampling i A. N. Roquelaure.

La utilització de pseudònims és deguda a la quantitat d'iobres produïdes (com Nora Roberts, que ha signat més de 150 novel·les) i la necessitat de no saturar el mercat. També hi compta la consideració del gènere com a subgènere, de manera que, si un escriptor vol ser ben considerat literàriament, sembla que ha de fugir de la novel·la romàntica.

Pel que fa al puritanisme, el fet que aquestes històries tinguessin al començament l'objectiu de ser un exemple de moralitat per als joves de l'època n'explica la castedat, que es va anar relaxant amb els canvis socials. Avui aquest puritanisme és història i, fins i tot, hi ha un tipus de novel·la romàntica essencialment eròtica.

LES FORMES DEL GÈNERE

El cinema ha assegurat a la literatura rosa una llarga vida, alhora que li ha donat l'oportunitat de fer arribar a un públic no lector les seves històries i n'ha inspirat d'altres. L'eclosió de l'anomenada chick lit (literatura de noies) als anys noranta, considerada la nova època daurada del gènere, va assegurar un bon nombre de clàssics per als amants del cinema des d'El diari de Bridget Jones fins a Sexe a Nova York.

Ja als anys cinquanta a Espanya, es van estrenar pel·lícules basades en les novel·les de Rafael Pérez i Pérez, i més tard, als anys setanta, va arribar als cinemes el primer film basat en una història de Corín Tellado: Tengo que abandonarte.

Les històries de Corín Tellado són les responsables de l'existència de la telenovel·la com a gènere. Les seves primeres novel·les, que van arribar a Hispanoamèrica al final de la dècada dels anys quaranta, van inspirar la creació de serials televisius dedicats als enamoraments impossibles i a la llàgrima fàcil.

La fotonovel·la era una mena de còmic romàntic en què els dibuixos eren substituïts per fotografies dels protagonistes, en diverses situacions i enquadraments, a la manera d'escenes de pel·lícula o de televisió.
Les editorials Bruguera, Toray i Ferma van posar en marxa col·leccions de novel·les gràfiques per a adults anomenades As de Corazones, Salomé, Susana i Damita.

L'última variant n'han estat les sèries de televisió nord-americanes encapçalades per Ally McBeal als anys noranta i Sexe a Nova York al començament del segle XXI.

dimecres, 10 de febrer del 2010

EL GÈNERE ROMÀNTIC A ESPANYA I A CATALUNYA

ANYS TRENTA. EL GÈNERE ARRIBA A ESPANYA

La novel·la romàntica popular no va arribar a Espanya fins al començament del segle XX. El seu màxim impulsor va ser el valencià Rafael Pérez i Pérez, autor de títols com ara Un hombre cabal (1932) i Madrinita buena (1935). Es tracta de novel·les de poc interès literari, però que tenien un èxit espectacular de públic (bàsicament femení).

Les novel·les de Pérez i Pérez eren massa lineals i es basaven en un amor impossible amb final feliç, que sempre corresponia al matrimoni. Els bons sempre eren recompensats, i els dolents, castigats. És en aquesta època quan es comença a parlar de novel·les rosa, perquè les primeres edicions tenien les cobertes d'aquest color.

Pérez y Pérez era mestre de professió, també escrivia novel·la històrica i es va dedicar a la novel·la rosa fins als anys seixanta.

També van escriure novel·la rosa Luisa Maria Linares, Pilar Voney i Socorro Tellado, més coneguda amb el nom de Corín Tellado, la reina del gènere a Espanya.

Les edicions d'aquestes novel·les eren barates, es feien amb un paper dolent, que de seguida es tornava groc, i sortien un cop al mes. Van ser l'evolució de la novel·la de fulletó, aquella de la qual s'editava un capítol setmanal i només tenia continuïtat si la història funcionava, com passa avui en dia amb les sèries de televisió.

EL CAS CATALÀ: FOLCH I TORRES

A Catalunya, l'Editorial Baguñà va editar mensualment entre el 1924 i el 1928 novel·les romàntiques escrites per Josep Maria Folch i Torres i il·lustrades per dibuixants de prestigi com Junceda. La col·lecció va rebre el nom de Biblioteca Gentil, i en quatre anys Folch i Torres va publicar quaranta-vuit volums i va esdevenir el primer escriptor català de masses.

L'èxit d'aquestes novel·les va ser enorme: alguns títols van arribar a tenir vuit reedicions. Les noies protagonistes reflectien els problemes de les noies catalanes de l'època (la submissió familiar, el matrimoni com a acord social) i donaven sortida als seus somnis. Aquestes lestores ho havien estat abans d'En Patufet, setmanari per a infants, que publicava la mateixa editorial.

Aquesta fidelitat lectora va permetre a Folch i Torres fer front a la proposta d'editar una novel·la al mes. A partir del 1931 i fins al 1933, la col·lecció va continuar amb altres autors.

La prosa de Folch i Torres es caracteritzava pels jocs de paraules i la tendresa a l'hora de tractar els personatges. L'humor, el factor sorpresa i un imaginari propi basat sovint en les rondalles facilitaven la identificació dels lectors.

LA BIBLIOTECA DAMISEL·LA

L'èxit de Folch i Torres va animar l'editorial Pegaso, més tard anomenada Mentora, a posar en marxa una col·lecció rosa: Damisel·la. Aquesta col·lecció va ser escrita per un únic autor, Lluís Almerich i Sellarès, més conegut pel pseudònim de Clovis Eimeric.

També de periodicitat mensual, les novel·les de Clovis Eimeric estaven il·lustrades per Josep Longoria. S'editaven en forma de butxaca, es venien a una pesseta i tant es podien trobar en quioscos com en llibreries. La seva intenció, però, era arribar a un públic més ampli.













CORÍN LA MÉS VENUDA

Després de Cervantes l'autor més llegit i traduït a Espanya és Corín Tellado (1927-2009). Va publicar la seva primera novel·la romàntica quan tenia 19 anys, es va titular Atrevida apuesta.
Llegir les seves novel·les és com passejar per la història d'Espanya dels últims cinquanta anys. Ara les seves protagonistes són programadores informàtiques, però fa quaranta anys havien de demanar permís al seu pare o al seu marit gairebé per a tot.

Des que es va iniciar en la literatura, Corín va publicar més de 40.000 títols i va vendre milions d'exemplars de les seves novel·les arreu del món. Es considera que van ser les seves històries les que van impulsar la creació de les telenovel·les a Hispanoamèrica, on tenia fins i tot més fans que a Espanya.

Deia que escrivia les històries de manera molt esquemàtica: primer pensava el títol, el lloc on passava la història i els noms i les edats dels personatges. Després simplement es deixava portar per la ficció.

Per tal d'esquivar la censura franquista en alguns casos situava l'acció de les seves novel·les a altres països.

Entre el 1978 i el 1979, sota el psudònim d'Ada Miller Leswy, Corín va publicar vint-i-sis novel·les eròtiques de butxaca a la col·lecció Especial Venus de Bruguera, simuladament traduïdes de l'anglès.

dimarts, 9 de febrer del 2010

QUAN L'AMOR ESDEVÉ PROTAGONISTA: LA NOVEL·LA ROMÀNTICA

UN GÈNERE DEDICAT A LES DONES

La novel·la romàntica, coneguda popularment amb el nom de novel·la rosa, és un dels gèneres de la literatura de consum que ha tingut més èxit al llarg dels anys.

L'esquema d'aquestes novel·les és sempre molt semblant: una història d'amor que, després de superar tota mena d'obstacles, arriba a un final feliç. Es pot dir que la novel·la romàntica segueix l'esquema del conte de fades: cal superar unes proves per arribar a aconseguir l'èxit, en aquest cas l'èxit amorós.

En aquestes novel·les, escrites amb uns objectius clars de captar un públic molt ampli bàsicament de dones (només el 5% dels lectors són homes), es presenta una realitat deformada en la qual tot passa pel tamís sentimental. Altres aspectes socials, psicològics, polítics o de tipus literari queden clarament marginats, de manera que el sentiment amorós és la base de tota la narració.

L'amor com a protagonista en un entorn idealitzat, però identificable amb el públic lector de cada època, es converteix en el motor de tota la història.

Les lectores trobaran en aquestes històries una manera clara d'evadir-se dels problemes diaris i un entreteniment gràcies al qual moltes persones -especialment joves- s'han introduït en la lectura de llibres.

EL PRIMER "BEST-SELLER" ROSA

L'escriptor anglès Samuel Richardson va establir les bases literàries d'un gènere que fins aleshores havia estat de tradició oral. I ho va fer amb la novel·la Pamela.

Pamela (1740) tracta d'una noia que treballa a casa d'una família molt rica i de la qual s'enamora el fill, que farà tots els possibles per fer-la seva sense passar per l'altar. Però no ho aconseguirà i es veurà obligat a proposar-li matrimoni.

La novel·la es va convertir en un èxit editorial sense precedents a l'època, pel fet que la història la narrava la mateixa protagonista, en forma de diari o cartes, amb un llenguatge senzill i intencions dubtoses. Es podria arribar a creure que era la mateixa Pamela qui en realitat controlava la situació i que el que pretenia era ascendir socialment gràcies a aquest matrimoni.

Aquesta obra va arribar a Espanya el 1974 amb el títol Pamela Andrews o la virtud recompensada.

MIRALL SOCIAL

A més d'un divertiment sentimental la novel·la romàntica ha estat i continua sent un mirall social: mentre que al segle XVIII les protagonistes de les novel·les romàntiques semblen conformes amb la seva submissió, al segle XIX volen més coses d'un món que ofega la seva llibertat. Els clàssics de l'època Orgull i prejudici (1813), de Jane Austen, Cims borrascosos (1847), d'Emily Brontë, i Jane Eyre (1847), de Charlotte Brontë, així ho demostren.

Un exemple: Jane Eyre s'enamora del seu cap, Mr. Edward Rochester, i quan s'assabenta que es vol casar amb una altra noia li recrimina la seva actitud. L'escena recorda molt la que anys després van protagonitzar Julia Roberts i Richard Gere a "Pretty Woman".

Les germanes Bennet, protagonistes d'Orgull i prejudici, recorden les germanes de la Ventafocs: totes volen "caçar" el príncep, per sortir de la seva situació econòmica.

Dones a la recerca de la seva llibertat social, que sembla que mai no acaben de superar la dependència o la necessitat d'una figura masculina. Ni a les històries de Helen Fielding, la "mare" de Bridget Jones, en poden fugir, ni tan sols la superindependent Carrie Bradshaw, protagonista de Sexe a Nova York.

dimecres, 3 de febrer del 2010

TORNEN ELS DIJOUS DE CONTE

CONTES AMB...

L'Hora del Conte és una hora especial, en la qual la màgia i la imaginació es fan realitat de la mà i la veu de diferents narradors.

Ben aviat podreu tornar a gaudir d'aquestes moments tan especials...

25 de Febrer a les 17,30 h: Els Contes divertits de la tieta Lourdes

4 de Març a les 17,30: Els Contes dibuixats de la Roser Rojas

11 de Març a les 18 h: Els Contes especials de la Dolors Solé

PER ALS PARES:

És una activitat recomanada per a infants a partir de 3 anys.

Cal que els infants vagin acompanyats d'algun adult.

Escoltar contes és un hàbit que s'aprèn de mica en mica. Si l'infant no segueix, - plora, crida, juga..., - és millor apartar-lo.

Un cop acabada la sessió cal evitar els jocs i les corredisses per tal que pugueu triar amb tranquil·litat els llibres que us endureu en préstec.

dimarts, 2 de febrer del 2010

JOYCE CAROL OATES : UNA AUTORA MOLT PROLÍFICA

Us volem donar a conèixer la vida i l'obra de l'autora Joyce Carol Oates, una de les grans figures de la literatura contemporània nord americana.

A la Biblioteca disposem de dues de les obres d'aquesta autora: Niágara, editada per Lumen el 2005, i, La hija del sepulturero, editada per Alfaguara el 2008.

QUI ÉS ­JOYCE CAROL OATES?

Joyce Carol Oates va néixer a Lockport (Nova York) l'any 1938. Des que va escriure el seu primer llibre als 24 anys ha escrit prop de cent títols més: gairebé cinquanta novel·les, vint llibres de contes, vuit de poesia, set obres de teatre, alguns assaigs i llibres infantils.

En tota aquesta extensa producció ha tractat un gran ventall de temes, però destaquen l'educació, els conflictes racials i polítics, les lleis, la boxa, la classe treballadora, la família, la violència ...
Sempre ha compaginat el seu treball com a escriptora amb la docència, i actualment és professora a la Universitat de Princeton (Nova Jersey).

Guanyadora d'un gran nombre de prestigiosos premis literaris del seu país, és una ferma candidata a optar al Premi Nobel.

Des de l'any 1978 és membre de l'American Academy of Arts and Letters.

Niágara

L'argument, els personatges, l'emplaçament geogràfic (les cascades del Niàgara) i l'estil narratiu, responen plenament als principis literaris de l'autora.

És un retrat sarcàstic de la societat americana. Està protagonitzat per Ariah, que al cap de vint-i-quatre hores de casar-se queda vídua degut al suïcidi del seu marit a les cascades del Niàgara. Mentre espera tots els tràmits que cal fer en aquesta situació, coneix a Dirck Burnaby, personatge prototipus de triomfador, amb qui es casarà al cap de poc. És un matrimoni relativament feliç, amb tres fills.

La felicitat s'acaba quan en Dirk, advocat de professió, accepta un cas delicat de denúncia contra una empresa contaminant. Aquest fet li suposa, d'una banda, perdre la seva posició i reconeixements socials, i de l'altra, la seva ruïna econòmica, i finalment la mort de forma tràgica.

Amb el pas del temps, els seus fills intenten recuperar i reivindicar la lluita i la figura del seu pare.

La hija del sepulturero

La novel·la, entre ficció i autobiogràfica i dedicada a la seva àvia Blanche, abarca un ampli ventall de temes i corrents literàries, malgrat que se centri en la vida de Rebecca Schwart, des del seu naixement el 1936 a bord d'un vaixell provinent d'Europa, fins a la seva convalescència a Lake Worth, Florida, el 1999.

La protagonista passa una una infància i joventut molt complicades. El seu pare, l'enterramorts, és una víctima de la barbàrie nazi. És l'altra cara del somni americà: un immigrant ressentit, i pertorbat, que no pot superar la seva frustració creixent, acaba assassinant la seva esposa i suïcidant-se ell mateix. Rebecca fuig de tot, creix, comença a treballar. Més endavant es casa i és mare. Al cap de tres anys, però, la seva situació canvia, és maltractada pel seu marit i, l'abandona juntament amb el seu fill.

La segona part del llibre relata la nova vida de la protagonsita, que fins i tot es canvia el nom adquirint una nova identitat.

La primera part és plena de desgràcia i de patiment, però, el final del llibre, presenta un gir inesperat que desprèn que l'esperança i la bondat poden ser possibles.

Un dels atractius de la novel·la és com l'autora mostra els personatges amb grans vivències personals. També, la història que gira sovint, la qual cosa crea l'interès per la lectura.