A la Biblioteca trobareu dos volums de contes d'aquesta col·lecció, i també hem preparat una petita exposició bibliogràfica amb els contes més coneguts d'aquests autors.
Els germans Jacob i Wilhelm Grimm vivien a la regió de Hesse (Alemanya). Durant els seus estudis de Dret a la Universitat de Marburg, van tenir la influència de professors i altres amics romàntics que van fer despertar en ells l'interès per la poesia medieval, cançons populars i els contes folklòrics. Així és com van començar a recopilar i investigar contes de la tradició oral de la zona i que més tard van ampliar amb altres contes d'origen francès.
Els primer volum de contes es va imprimir el 1812 amb el títol Contes per la infància i la llar, i més tard, al 1815, es va acabar el segon volum. La co·lecció no va tenir massa èxit durant els primers anys perquè no eren per al públic infantil. Els contes tenien arrels meidevals i això feia que alguns aspectes no s'entenguessin.
Tanmateix, en les següents edicions es van anar suavitzant, corregint i afegint il·lustracions realitzades per un altre germà, Ferdinand Philipp Grimm, i així, apropar els contes al seu nou públic: els nens.
En la dècada dels 20 als 30 del segle XIX, van treballar com a professors a la Universitat de Gotinga. També van confeccionar obres com la Gramàtica alemanya o el Diccionari alemany en 32 volums, incloent etimologia. També van realitzar investigacions en gramàtica comparada i lingüística.
Amb tot, els germans Grimm són recordats pels contes, una recopilació de gariebé 200 rondalles que, en la seva versió original amb anotacions sobre l'origen i altres informacions relacionades, estan considerades des de 2005 com a patrimoni documental per la UNESCO. Una obra universal, traduïda a 160 idiomes i dialectes d'arreu del món.