UNA PEL·LÍCULA CRÍTICA AMB EL PAPER DE L'ESGLÉSIA

Avui us recomanem la pel·lícula francesa “Gracias a Dios” dirigida per François Ozon el 2018 i que trobareu disponible a l’e-Biblio.

Basada en el cas real de Bernard Preynat, sacerdot de la Diòcesi de Lió, acusat el 2016 d'abusar sexualment de desenes de nens. 

Els protagonistes són Alexandre (Melvil Poupaud), François (Denis Ménochet) i Emmanuel (Swann Arlaud), tres homes que decideixen posar-se en marxa per denunciar un seguit d'abusos que van patir a mans del pare Preynat, entre 1986 i 1991, quan eren adolescents i estaven en els boy-scouts. Alexandre, de profundes conviccions catòliques i així ha educat els seus fills, decideix denunciar-ho als alts càrrecs eclesiàstics, principalment al cardenal Barbarin, superior de el capellà violador. Però les protestes no tenen efecte en el si de l'Església.
Per contra, la voluntat de l’Església és tapar el cas. A partir d’aquest moment els afectats decideixen que la seva història surti a la llum. Ho fan amb una associació que formen per fer front comú en contra del poder eclesiàstic.

El director plasma l'argument de manera lineal, i narra les tres històries de forma successiva, el que permet a l'espectador comparar-les. Són les vivències del catòlic responsable que desitja en el fons que l'Església actui; l'ateu que vol que la institució pagui pel que li va fer patir; i el superdotat picat per l'experiència que troba un objectiu nou a la vida a l'afrontar el seu trauma en companyia dels altres.

Pel·lícula guanyadora, entre d’altres, del Gran Premi del Jurat en el Festival de Berlin el 2019, d’una banda retrata les víctimes com a homes adults i revela les ferides de per vida que han patit, i de l’altra, també és una crítica cap al silenci de l'Església sobre la pederàstia.