L'escriptor Luis Sepúlveda , va morir dimecres víctima del Covid-19.Va néixer el 1949 a Ovalle, Xile. Activista comunista, va estar empresonat més de dos anys sota la dictadura de Pinochet. LLiberat el 1977 gràcies a l’acció d’Amnistia Internacional, després va iniciar un període de viatges a Amèrica Llatina, Equador, Colòmbia i Perú on va fundar grups de teatre. També es dedicà a la defensa de les comunitats índies. Des de 1982, Luis Sepúlveda es va establir a Europa on va col·laborar en diferents diaris, primer a Alemanya i a França abans d’establir-se a Espanya, a Astúries, el 1996. Als anys vuitanta va se coordinador amb Greenpeace.
El 1988 va publicar Un viejo que leía novelas de amor, una novel·la escrita com a llibre d'aventures i guardonada amb els premis Tigre Juan y Relais que es convertiria amb el temps en un llibre de lectura obligada en instituts i universitats i que ha estat traduït a una vintena d'idiomes.
A aquesta aclamada novel·la van seguir altres com Mundo del fin del mundo, Nombre de torero, Patagonia Express, Historia de una gaviota y del gato que la enseñó a volar, La rosa de Atacama. La seva novel·la El fin de la historia, va significar el retorn de Sepúlveda al protagonista de Nombre de torero, Juan Belmonte, amb una investigació a la manera de Chandler. Es tracta d'un llibre que s'inspira en un fet real per tornar la mirada a les terribles conseqüències de la dictadura de Pinochet a Xile.
Viatger impenitent, Sepúlveda està considerat membre del grup d'escriptors llatinoamericans posteriors a l'boom el realisme màgic, i va rebre premis com el de poesia Gabriela Mistral, 1976; el Rómulo Gallegos (1978), el premi de narrativa Superflainao, 1993 o el Premi Ovidi concedit el 1998 a Itàlia per L'última frontera.
A l'e-Biblio trobareu disponibles algunes de les seves obres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada