CENTENARI DEL NAIXEMENT D'UN GRAN POETA:

MÀRIUS TORRES

Màrius Torres i Perenya va néixer a la ciutat de Lleida, el 30 d'agost de l'any 1910. Estudià la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona i, un cop acabada, l'any 1933 féu un viatge per França i Itàlia, països que el captivaren, especialment la ciutat de Florència.

Exercí durant poc temps a Lleida, ja que ben aviat, l'any 1935, caigué malalt de tuberculosi i ingressà al sanatori de Puig d'Olena (Vallès Oriental). Fill del metge, polític i estudiós Humbert Torres, de ben jove s'educà d'una banda en el republicanisme catalanista i de l'altra en una concepció espiritual de l'existència, que va ser molt rellevant en la seva obra lírica.

Deixant de banda algunes col·laboracions a la premsa periòdica, alguna narració i una peça dramàtica titulada Un fantasma com n'hi ha pocs, presentada sense èxit al premi de teatre Ignasi Iglésies l'any 1935, la seva obra literària se centra en la poesia, escrita en la seva major part durant el període de reclusió al sanatori, tot i que ja el 1935 havia presentat, també sense èxit, una selecció de poemes al premi Joaquim Falguera sota el títol Invencions.

Durant la seva estada al sanatori va conèixer Mercè Figueres -la Mahalta dels seus poemes- que es va convertir en la seva amiga més íntima i musa. A ella li va escriure 275 cartes i li va dedicar 9 poemes. També va establir amistat amb l'escriptor Joan Sales, amb qui es va cartejar del 1936 al 1941. Va morir el 29 de desembre de 1942.

La seva situació personal marcada per una malaltia que l'abocava irremissiblement a la mort i la descoratjadora situació col·lectiva -la guerra civil i la desfeta- accentuen la seva marcada solitud i determinen el caràcter reflexiu de la seva poesia, que s'emmarca en la tradició simbolista i assoleix una gran puresa i essència a la recerca del sentit de l'existència. S'hi troben algunes influències de Carles Riba, amb qui va mantenir correspondència, i de Verlaine o Baudelaire, amb qui compartia el gust per la musicalitat.

Els seus temes -la solitud, l'amistat, l'amor, la consciència del temps, la mort, la trascendència, la bellesa del món, la música identificada amb la vida, etc.- apareixen desenvolupats amb una gran qualitat i riquesa tècnica. La seva obra no va ser plenament valorada fins a la inclusió dins la col·lecció de poesia més emblemàtica de la postguerra Els Llibres de l'Óssa Menor, i posteriorment, per la inclusió d'alguns dels seus poemes a les diferents antologies de la millor poesia en llengua catalana.

Actualment Màrius Torres és considerat per la crítica un dels poetes catalans més importants del segle XX.


A la Biblioteca de Súria hi trobareu el poemari Poesies editat per Ariel; els estudis Màrius Torres l'home i el poeta escrit per Margarita Prats i editat per Edicions del Mall, i Lectures de Carles Riba i Màrius Torres escrit per Mercè Boixareu i editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat; i la biografia Màrius Torres del poeta al lector de Margarida Prats, editat per Pagès editors.

Aquí podeu escoltar la versió cantada per Lluís Llach del poema de Màrius Torres, Cançó a Mahalta: