AQUEST ESPAI DE LA BIBLIOTECA ENS AGRADA...

“Benvolguts lectors,

Si les meves històries us semblen dolces pintures de salons i balls, permeteu-me revelar-vos que hi ha, sota cada paraula, una petita agulla. No vaig escriure només per entretenir, sinó per observar, qüestionar i, quan calia, punxar suaument les falses aparences.

Vaig néixer l’any 1775 a Steventon, filla d’un rector amb una biblioteca i d’una mare amb enginy. Mai vaig contraure matrimoni, i no pas per falta d’oportunitats. S’esperava de mi silenci i modèstia, però vaig triar la ironia com a escut i l'escriptura com a espasa. Amb personatges que parlen amb franquesa, joves dones que pensen per elles mateixes i matrimonis no sempre basats en fortuna, he volgut mostrar com l’amor pot ser sincer, però el món, sovint, no ho és.

Vaig morir el 1817 deixant publicades sis novel·les: Seny i sentiment, Orgull i prejudici, Mansfield Park, Emma, Persuasió, i l’Abadia de Northanger. A més, també podeu llegir les meves cartes i altres obres de narrativa com Sanditon o Lady Susan. No vaig signar amb el meu nom —una "dama" no ho feia—, però la meva veu s’hi va escolar igualment. Si les meves novel·les us han fet somriure, però també sospitar de les convencions, aleshores hauran fet la feina per la qual foren creades.

Feu-me l’honor de seure una estona i prendre el te amb el meu record i les meves obres. Segur que n’aprendrem molt, els uns dels altres.

Amb tot l’afecte d’una autora que mai no s’ha estimat gaire les hipocresies.”