dimecres, 12 d’agost de 2020

MOR PERE CASALDÀLIGA, EL BISBE DELS POBRES

El dia 8 d'agost ens ha deixat Pere Casaldàliga (Balsareny 1928), a Sao Paulo, el Brasil, on el bisbe català es trobava treballant en projectes humanitaris i d'ajuda als més vulnerables.

Casaldàliga va arribar al Brasil fa més de 50 anys per fundar una missió a l'estat de Mato Grosso i ja no va tornar mai més a Catalunya. Vinculat a la teologia de l'alliberament, el balsarenyenc mai no va deixar de defensar les comunitats indígenes del país. 
 
 

Quan Casaldàliga va arribar al Brasil l'any 68, va tenir molt clar quin era el seu lloc:

"Davant d'un poble, expulsat de la seva terra, perseguit, oprimit. Nosaltres, com a Església de Jesús, només podem seguir el mateix camí del poble, viure també marginats, incompresos potser, de la mateixa Església, qui sap, perseguits, i si fos necessari arribar fins a la sang, com el poble també generalment hi arriba."

Casaldàliga va arriscar la seva vida, el van amenaçar de mort, precisament per assenyalar clarament els culpables de les misèries que pateixen els camperols. Els latifundistes del Mato Grosso acaparen la immensa majoria de les terres, expulsant indígenes quan els fa falta, i tracten els seus peons gairebé com esclaus.
 
Pere Casaldàliga rebia emocionat el 2006 de mans del president Maragall el Premi Internacional Catalunya, un guardó que reconeixia la tasca feta durant 40 anys per defensar les comunitats indígenes de l'explotació dels terratinents.
 
 

Amb motiu del seu 80 aniversari es va publicar un llibre homenatge, Pedro Casaldàliga, però el que va acostar la figura de Casaldàliga a molts catalans va ser Descalç sobre la terra vermella de Francesc Escribano.

No va tornar mai a Catalunya perquè sempre deia que, si els seus amics del Mato Grosso no poden viatjar en avió, ell tampoc ho faria. Ell ha volgut viure i morir al costat dels més pobres, els indígenes de les ribes del riu Araguaia.
 
A la biblioteca trobareu:
 
 "Si veus infelicitat, és difícil sentir-te plenament feliç, però si mires de ser solidari i senzill, hi ha una mena de felicitat de fons que es manté"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada