dissabte, 9 de maig de 2020

PREPAREU CRISPETES..., US RECOMANEM UNA PEL·LÍCULA!!

Avui us recomanem una pel·lícula que la trobareu disponible a l’e-Biblio.

Es titula “Una gran dona”, estrenada l’any 2019, dirigida per Kantemir Balagov, i inspirada en el llibre La guerra no té rostre de dona, de la guanyadora del Premi Nobel Svetlana Alexeievich.

L’acció se situa a Leningrad uns mesos després de la Segona Guerra Mundial, i des d'aquí explora com el conflicte va desestabilitzar el caràcter nacional rus a través de les experiències de dues dones que van passar cert temps al front. L'acció transcorre en temps de pau, però la guerra encara està viva en la ment dels seus personatges. I tots ells tracten d'aprendre a viure amb una sèrie de ferides, tant físiques com psicològiques, que mai sanaran.

Per Iya, que treballa com a infermera en un hospital de veterans, l'estrès posttraumàtic es manifesta a través d’episodis de paràlisi. L'única cosa que alleuja Iya del dolor és el seu fill, el petit Pashka. No obstant això, una nit Iya pateix un dels seus atacs mentre juga amb el nen i malauradament aquest fet comporta un desenllaç fatal.

A partir de llavors, la pel·lícula condensa la seva voluntat de reflexió històrica en una única relació psicològicament complexa i perjudicial: la tibant amistat entre Ilya i la dona de la qual en el fons està enamorada, la soldat Masha, la veritable mare de Pashka, i que l’havia deixat amb Iya per mantenir-lo fora de perill. Masha intueix ràpidament el que li va passar a la criatura, encara que al principi no mostra signes d'angoixa. No obstant això, Masha no triga a començar a reaccionar, oferint-se sexualment a homes de forma arbitrària i mostrant una agressivitat i una crueltat ocasional que xoquen amb la introversió de Iya. El contrast entre les dues dones s'anirà ampliant gradualment a mesura que el creixent aïllament de Iya s'enfronta a l'actitud cada vegada més controladora de Masha.

El que mostra la pel·lícula, a través de la contemplació de les dues dones, és un retrat de la Leningrad de postguerra com un lloc cobert per un mantell de culpa, pena i desesperació, una ciutat on les persones s'infligeixen horribles crueltats les unes a les altres i a si mateixes. Una mostra demolidora de la destrucció que la guerra pot exercir sobre la psique d'una nació sencera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada