EL MITE DEL JARDÍ PERDUT A LA LITERATURA DEL SEGLE XX
Dins dels actes de la festa de Sant Sebastià 2011, l'escriptor i periodista Vicenç Villatoro va parlar sobre la literatura del segle XX. Va fer referència al tema del jardí perdut com a mite central de la literatura europea del segle XX, amb referències a escriptors com Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera, Josep Pla, Giorgio Bassani i Antonio Machado, entre d'altres.
El jardí representa la metàfora dels bons temps viscuts quan encara bategaven les persones estimades, i la felicitat viscuda durant la infantesa o la joventut encara era lluny de l'oblit. La tempesta és la sotragada, personal o col·lectiva que, sovint identificada amb la guerra, fa malbé aquest jardí i fa desaparèixer les persones que hi habitaven. Però els autors hi retornen i, evocant el vell jardí, protesten contra allò que l'ha destruït, mantenen viva la memòria dels morts i troben sentit a la pròpia vida i a la pròpia escriptura.
L'acte va ser presentat per la Regidora de Cultura Encarna Mata que va destacar la brillant trajectòria personal i professional de l'escriptor, que, a més d'haver ocupat diversos càrrecs, recenment ha estat nomenat director de l'Institut Ramon Llull.
L'acte va ser presentat per la Regidora de Cultura Encarna Mata que va destacar la brillant trajectòria personal i professional de l'escriptor, que, a més d'haver ocupat diversos càrrecs, recenment ha estat nomenat director de l'Institut Ramon Llull.
Gairebé una seixantena de persones van omplir la sala de gom a gom i van poder gaudir de la xerrada.
Informació extreta de "El Setmanari de Súria", núm. 62 (28 Gener 2011), p. 6, i de http://www.suria.cat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada