MÉS ACTIVITATS DE "LLETRES I VINS 2020"!!

LA HISTÒRIA DEL VI QUE VA EXPLICAR KEKE SHUGA

El dimecres 29 de gener, a la biblioteca es va crear un moment molt especial amb la narració del conte "El raïm trepitjat" que va anar a càrrec de Keke Shuga.

 

Va explicar la història d'un raïm que es converteix en vi, molt divertida.

I la sessió va acabar amb un tast d'aquest raïm tan especial. Els infants assistents van passar una bona estona!

Una altra activitat del programa "Lletres i vins 2020 de les biblioteques amb DO".

 

 

TALLER DE CÒMIC, CREANT LA GESTHINANNA

Dilluns passat, es va dur a terme un taller de còmic a càrrec de la il·lustradora Marina Vidal, en el qual els infants participants van crear la Gesthinanna, la deessa del vi de l'època sumèria.

 

Una deessa molt original i divertida pensada entre tots els participants i dibuixada per la Marina.

Activitat inclosa dins del programa "Lletres i vins 2020 de les Biblioteques amb DO".

 

 

PERÒ QUI ERA GESHTINANNA, LA DEESSA DEL VI?

Geshtinanna és l'antiga deessa sumèria del vi, l'agricultura, la fertilitat i la interpretació dels somnis, l'anomenada "cep celestial".



És la germana de Dumuzid i consort de Ningisida. I també la filla d'Enki (Déu de la terra) i Ninhursag (Deessa de la fertilitat).

 

Segons la mitologia, la deessa Inanna (esposa de Dumuzid) baixa a l'Inframón (governat per la seva germana Erekisghal) i queda allà atrapada; per salvarse havia de baixar algú a l'Inframón per ocupar el lloc d'Inanna i aquesta pensa en el seu marit.

 

Dumuzid fuig dels dimonis que volen portar-lo a l'Inframón i va a buscar la protecció amb la seva germana Geshtinanna. Dumuzid li diu on preveu amagar-se. Els dimonis intenten localitzar-lo però la seva germana no els diu res.

 

Però finalment, s'adonaran que es troba entre el seu ramat reconvertit en una gasela. I se l'enduran a lInframón. La seva germana intentarà rescatar-lo, i amb els seus lament commou de tal manera a les divinitats de l'Inframón que accedeixen a que Geshtinanna passi sis mesos a l'any a l'Infeamón en comptes de Dumuzid. D'aquesta manera es repartirien cada germà sis mesos a la Terra i sis mesos a l'Inframón.

Geshtinanna es testifica per primera vegada en textos de l'era dinàstica primerenca IIIb. Els seus principals centres de culte van ser les ciutats de Nippur, isin i Uruk. Va continuar sent adorada durant tot el període Acadi, però el seu culte va desaparèixer durant l'Antiga Era de Babilònia. No obstant això, fins i tot després que va deixar de ser adorada, el seu nom no va ser oblidat; ella és esmentada en diversos textos d'èpoques posteriors.

Geshtinanna va ser vista com una deessa mare i va estar estretament associada amb la interpretació dels somnis. Igual que el seu germà Dumuzid, ella també era una deïtat rural, associada al camp.

TALLER DE CÒMIC A LA BIBLIOTECA

Recordeu que el proper dilluns dia 27 de gener a les 17.30 h. hi ha el taller de còmic amb la il·lustradora Marina Vidal.

És un taller co-creatiu on els participants podreu dissenyar un personatge de còmic i també hi haurà il·lustració en viu.
És una aproximació de la cultura del vi i del còmic a través del personatge femení de Geshtinanna, i permet fomentar la creativitat a través de l’elaboració conjunta de la història.

Encara us podeu apuntar!!

A la biblioteca també trobareu diversos espais on el còmic ha esdevingut el protagonista: els còmics de sempre, els manga i els còmics que estan protagonitzats per personatges femenins!
També, un espai amb llibres que ensenyen com iniciar-se amb el dibuix de còmics.

Mireu!! Elles són les protagonistes!!

 

Veniu a la biblioteca, no us ho perdeu!!

 

És una de les activitats que pertany al projecte "Lletres i Vins 2020" de les Biblioteques amb DO.

Per aprendre a dibuixar còmics!

Els manga més populars!

Els còmics de tota la vida!

 

COMIAT A ISABEL-CLARA SIMÓ

 Isabel-Clara Simó, escriptora, periodista i política valenciana. Va néixer a Alcoi (Alacant), el 4 d’abril de 1943 i ha mort a Barcelona, el 13 de gener de 2020. Es va llicenciar en Filosofia, en Periodisme i es doctorà en Filologia romànica. Va exercir de professora a Bunyol, a Figueres i Barcelona. Va passar al periodisme el 1972 com a directora del setmanari Canigó i col·laborà habitualment en diversos mitjans de comunicació.

La seva carrera literària comença tardanament el 1978, amb els relats És quan miro que hi veig clar, premi Víctor Català. Les temàtiques favorites eren la política, les condicions socioeconòmiques i el factor humà a partir de l’amor. Els personatges es caracteritzen per certa complexitat psicològica, les relacions conflictives i el treball del llenguatge.

Isabel-Clara Simó va ser una dona de caràcter i amb unes fortes conviccions. Gran defensora dels Països Catalans i de la llengua catalana, no va deixar de fer de pont entre els diferents territoris del país. Fou una gran defensora dels drets de les dones i dels infants. Autora de més d’una cinquantena d’obres de gèneres diversos, ha estat traduïda a nou llengües (l’alemany, l’anglès, el basc, el castellà, el francès, el gallec, l’italià, el neerlandès i el suec).

Va rebre nombrosos premis entre els que destaquem la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria el 1999. El 2016 se li va atorgar la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats. A la tardor, va esdevenir la nova degana de la Institució de les Lletres catalanes. El 2017 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

 

A la biblioteca li hem dedicat un espai que inclou els títols de la seva obra que es troben a la biblioteca.

Aquí trobareu l'accés al catàleg Aladí per veure els títols de la Isabel-Clara Simó que hi ha a la biblioteca.

 

 

EXPOSICIÓ "LA VINYA I EL VI"

Fins el 15 de febrer, i dins dels actes programats enguany del programa "Lletrs i vins de les Biblioteques amb DO", podeu veure a la biblioteca l'exposició bibliogràfica "La vinya i el vi".

 

Un recull documental de diversos documents que tracten aquesta temàtica.