COMIAT A ISABEL-CLARA SIMÓ

 Isabel-Clara Simó, escriptora, periodista i política valenciana. Va néixer a Alcoi (Alacant), el 4 d’abril de 1943 i ha mort a Barcelona, el 13 de gener de 2020. Es va llicenciar en Filosofia, en Periodisme i es doctorà en Filologia romànica. Va exercir de professora a Bunyol, a Figueres i Barcelona. Va passar al periodisme el 1972 com a directora del setmanari Canigó i col·laborà habitualment en diversos mitjans de comunicació.

La seva carrera literària comença tardanament el 1978, amb els relats És quan miro que hi veig clar, premi Víctor Català. Les temàtiques favorites eren la política, les condicions socioeconòmiques i el factor humà a partir de l’amor. Els personatges es caracteritzen per certa complexitat psicològica, les relacions conflictives i el treball del llenguatge.

Isabel-Clara Simó va ser una dona de caràcter i amb unes fortes conviccions. Gran defensora dels Països Catalans i de la llengua catalana, no va deixar de fer de pont entre els diferents territoris del país. Fou una gran defensora dels drets de les dones i dels infants. Autora de més d’una cinquantena d’obres de gèneres diversos, ha estat traduïda a nou llengües (l’alemany, l’anglès, el basc, el castellà, el francès, el gallec, l’italià, el neerlandès i el suec).

Va rebre nombrosos premis entre els que destaquem la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria el 1999. El 2016 se li va atorgar la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats. A la tardor, va esdevenir la nova degana de la Institució de les Lletres catalanes. El 2017 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

 

A la biblioteca li hem dedicat un espai que inclou els títols de la seva obra que es troben a la biblioteca.

Aquí trobareu l'accés al catàleg Aladí per veure els títols de la Isabel-Clara Simó que hi ha a la biblioteca.