ADÉU A JOSEP M. ESPINÀS

L'escriptor i periodista Josep Maria Espinàs ha mort aquest diumenge als 95 anys. Nascut a Barcelona el 1927, es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona (UB). Amb una extensa obra, es va convertir en un referent de la creació literària en català des de la joventut.

El 22 de gener de 2004 (a la foto), va venir a Súria convidat per la Biblioteca, i va fer la xerrada sobre els seus llibres de viatges. A la foto es pot veure juntament amb la Regidora de Cultura del moment, Encarna Mata presentant la xerrada.

Espinàs deixa milers d'articles i més de 90 llibres. Una activitat literària que va començar amb 26 anys, amb la novel·la "Com ganivets o flames", amb què va obtenir el Premi Joanot Martorell. Després va venir el reconeixement internacional, amb la traducció a l'anglès de "Tots som iguals", i el Premi Sant Jordi, amb "L'últim replà".

Va ser amic de Josep Pla i de Camilo José Cela, amb qui es va iniciar en la narrativa de viatges. En va acabar publicant una vintena de llibres, recorrent, majoritàriament a peu, bona part de la Península.

Una extensa producció en què sobresurten també els llibres de contingut autobiogràfic, com "El teu nom és Olga", dedicat a la seva filla gran amb síndrome de Down, que va morir als 64 anys.

Les seves obres s'han traduït a més de deu llengües, incloses l'alemany, l'anglès i el japonès.

Espinàs va destacar també com a columnista, amb més de 40 anys complint amb la seva cita diària amb els lectors, des de l'any 1976 a l'"Avui" i els últims 20 anys a "El Periódico".

Home polifacètic, va ampliar la seva activitat periodística a la televisió, amb programes com "Identitats", en què va entrevistar les personalitats més rellevants de la cultura catalana.

Espinàs també ser un dels impulsors de la Nova Cançó i un dels fundadors d'Els Setze Jutges.

Per la seva trajectòria va rebre diversos reconeixements, com la Creu de Sant Jordi el 1983, la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya el 2007 i la Medalla d'Or de la Generalitat el 2015. A banda d'aquests guardons, també va cultivar un palmarès literari amb els premis Yxart (1957), Mercè Rodoreda (1958), el Premi Nacional de Periodisme (1995) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2002).