Cuina dels monestirs : les cartoixes d'Escaladei i Montalegre. Jordi Bages-Querol. Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2018
El llibre, és un estudi d’història de l’alimentació de l’ordre cartoixà a Catalunya durant l’edat moderna (segles XVII i XVIII), en concret de les cartoixes d’Escaladei i Montalegre, ja que inclou un receptari de cadascuna de les comunitats.
Forma part de la tesi doctoral de l’autor que és Doctor en Història i secretari de la Càtedra UNESCO d’Alimentació, Cultura i Desenvolupament.
El llibre està molt ben estructurat, la qual cosa facilita molt la seva comprensió. En primer lloc, hi ha una part introductòria a l’ordre i a les cartoixes catalanes, i seguidament les característiques del sistema alimentari cartoixà. A continuació, destaca els trets principals dels dos llibres de cuina, i la recopilació de les receptes que contenen. Finalment, un apèndix on aprofundeix en el carisma cartoixà i en l’organització de la comunitat d’una cartoixa.
El “Llibre de cuina de Scala-Dei” (s. XVII) és una breu relació dels plats més singulars que es donaven en diverses festivitats anuals. És la transcripció d’un manuscrit inclòs en la “Tercera Part” de la “Nova Col·lecció dels Estatuts” de l’ordre, impresa l’any 1.600.
El “Llibre molt apte de govern de la cartoixa de Montalegre” (s. XVIII), inèdit fins ara, inclou un calendari anual de les festes significatives que se celebraven, així com els plats especials que s’havien de servir juntament amb les receptes.
El llibre, és un estudi d’història de l’alimentació de l’ordre cartoixà a Catalunya durant l’edat moderna (segles XVII i XVIII), en concret de les cartoixes d’Escaladei i Montalegre, ja que inclou un receptari de cadascuna de les comunitats.
Forma part de la tesi doctoral de l’autor que és Doctor en Història i secretari de la Càtedra UNESCO d’Alimentació, Cultura i Desenvolupament.
El llibre està molt ben estructurat, la qual cosa facilita molt la seva comprensió. En primer lloc, hi ha una part introductòria a l’ordre i a les cartoixes catalanes, i seguidament les característiques del sistema alimentari cartoixà. A continuació, destaca els trets principals dels dos llibres de cuina, i la recopilació de les receptes que contenen. Finalment, un apèndix on aprofundeix en el carisma cartoixà i en l’organització de la comunitat d’una cartoixa.
El “Llibre de cuina de Scala-Dei” (s. XVII) és una breu relació dels plats més singulars que es donaven en diverses festivitats anuals. És la transcripció d’un manuscrit inclòs en la “Tercera Part” de la “Nova Col·lecció dels Estatuts” de l’ordre, impresa l’any 1.600.
El “Llibre molt apte de govern de la cartoixa de Montalegre” (s. XVIII), inèdit fins ara, inclou un calendari anual de les festes significatives que se celebraven, així com els plats especials que s’havien de servir juntament amb les receptes.
Les receptes han estat adaptades al català modern amb una aproximació real a les quantitats dels ingredients.
Era una cuina d’aprofitament i molt fonamentada en el producte de proximitat. Com que els cartoixans no podien menjar carn, el peix era un factor clau en l’aportació de proteïnes a la dieta dels monjos.
Les escudelles a base de llet d’ametlles amb arròs o algun altre cereal (anomenades cuines blanques) són la base dels àpats que es complementen amb alguns peixos i verdures en salsa, amb molta presència de la fruita seca, del safrà, la mel i la mostassa.
Algunes receptes curioses que inclou són els fideus amb caldo de tortuga, pitança de congre sec, o julivertada a la castellana, entre d’altres.
.JPG)
.JPG)
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada