TEMPS DE TARDOR A LA BIBLIOTECA

LA TRADICIÓ

La castanyada és la festa catalana per excel·lència. La tradició de menjar castanyes durant la nit de Tots Sants (l'1 de novembre), justament abans del Dia dels Morts (el 2 de novembre), respon a diversos motius. 

Algunes fonts ho atribueixen a la necessitat dels antics campaners de recuperar forces durant aquella nit després de moltes hores de fer sonar les campanes en record dels morts. Així, un fet puntual esdevé un costum col·lectiu. La tria de les castanyes no és casual: és un fruit de temporada, una menja que aporta energia i de consum fàcil, característiques que comparteixen amb els panellets, més elaborats.

Aquests trets particulars de la celebració catalana de Tots Sants s'emmarquen en un conjunt de rituals funeraris que se celebren arreu del món en les cultures d'arrel agrària en aquestes mateixes dates, des de temps immemorials (fixem-nos en els pobles mediterranis o els celtes, però també en les celebracions en altres continents, com és ara el cas del Dia de Muertos mexicà).

La coincidència de les dates és deguda a la semblança entre els ritus funeraris i els de sembra, i al caràcter màgic ancestral de l'enterrament de les llavors. És comú també en molt es d'aquestes celebracions l'ofrena d'aliments (per exemple coques i pans beneïts), origen probable dels tradicionals panellets.

També és prou generalitzat l'ús del foc, símbol tant de l'ànima dels morts com de la unió familiar i el vincle amb les generacions passades.

En el primer cas, podríem esmentar els càntirs, les carabasses buidades o altres recipients dins dels quals s'encén una espelma, un costum no tan sols propi de Halloween, sinó també present en diferents indrets de Catalunya des de molt abans que la influència cultural americana el popularitzés arreu.

En el segon cas -com a símbol d'unió familiar- podríem inscriure la torrada de les castanyes a la llar familiar. Encara que actualment poques famílies disposin de llar de foc i que aquesta ja no sigui el centre de la vida familiar, el consum compartit de castanyes en família o en col·lectius més nombrosos representa, com sempre que es comparteixen els menjars, un reforç dels vincles grupals.

En aquest context podem entendre millor l'aparició de la figura de la castanyera; primer, com un més dels diferents venedors ambulants de menjars de temporada (fruits secs, fruita cuita, moniatos...), i, més tard, com a personatge característic de la tardor i Tots Sants, amb parada fixa i indumentària típica.

Actualment, la castanyera, tot hi haver desaparegut en gran part dels carrers de Catalunya, ha esdevingut un personatge gairebé mític i molt estimat pels infants, i té el seu propi cançoner, les seves dites i fins i tot un cert corpus de pseudo llegenda, promogut des de les escoles a través de l'entusiasme dels mestres i les mestres, que han recuperat aquesta figura com a eina pedagògica dins el calendari de les tradicions a celebrar.

A la Biblioteca disposem d'un munt de llibres on podreu trobar tota aquesta informació. També hem preparat un espai a l'Àrea Infantil amb els contes més terrorífics dels prestatges!!... perquè s'acosta Halloween!!