LLEGIM... OLGA XIRINACS

El passat dilluns, dia 4 d'abril, amb el grup del Taller de Lectura de l'Esplai, vam dur a terme una nova sessió de lectura en veu alta. En aquesta ocasió vam llegir poemes de l'Olga Xirincas, i vam aprofitar per commemorar el Dia Mundial de la Poesia que se celebra el 21 de març.

Olga Xirinacs va ser l'escollida d'enguany per la Institució de les Lletres Catalanes per escriure el poema commemoratiu del Dia Mundial de la Poesia, Preneu les roses.

Olga Xirinacs Díaz va néixer a Tarragona l'11 de maig de 1936. Al llarg de la seva fecunda producció ha escrit poesia, novel·la, conte, novel·la curta per a joves, assaig, prosa poètica, viatges... 

Passa la postguerra entre llibres i música; llegeix Dickens i Joyce, però també Pitarra i novel·les policíaques. L'any 1958 obté el professorat de piano al Conservatori de València. Viu a Tarragona és casada i mare de tres fills. 

Participa en moltes de les iniciatives culturals i cíviques de la ciutat: l'any 1969 fou cap de l'Agrupament Escolta "Mare de Déu del Claustre" i més tard cap de la Demarcació de les comarques tarragonines dels Minyons Escoltes i Guies de Sant Jordi. El 1975 és presidenta de la Delegació d'Òmnium Cultural al Tarragonès i més endavant membre de la Junta Directiva de l'entitat. En aquest mateix any es crea el grup de poesia 'l'Espiadimonis' en el qual participa activament. El 1978 entra com a consellera de l'Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV i és secretària de la Secció de Filologia i Història Literària. L'any 1986 és presidenta de la Comissió Territorial del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. 

Ha obtingut els premis més importants de la literatura en llengua catalana, tant en la modalitat de poesia com en el de narrativa. Pel que fa a la poesia destaca el poemari Llavis que dansen (Carles Riba, 1987). L'any 1978 als Jocs Florals de Barcelona obté el títol de Mestre en Gai Saber. El 2004 va publicar Grills de mandarina i El sol a les vinyes (2005). 

Pel que fa a la narrativa cal destacar Interior amb difunts(Josep Pla, 1982); Al meu cap una llosa (Sant Jordi, 1984 i Crítica Serra d'Or, 1986); Zona marítima (Ramon Llull, 1986); Enterraments lleugers (Sant Joan, 1990) i Un cadàver per sopar (Ciutat de Badalona, 2000). 

El conjunt de la seva obra s'ha distingit amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya l'any 1990. 

Alguns contes i novel·les s'han traduït al castellà, rus, anglès i alemany. A l'any 2003 es publica una antologia en rus de la seva obra poètica. També té obra traduïda al francès i al basc. 

Són nombroses les seves col·laboracions a revistes i diaris (Foc Nou, Diari de Tarragona, A.L.S, El Ciervo, El Correo Catalán, Reus Diari, Nou Diari, Salina, El Observador, Avui, Serra d'Or, La Vanguardia, El Punt...).