El
passat 16 de desembre, vam dur a terme una altra sessió de les Lectures en veu alta amb les participants del taller de lectura de l'Esplai.
En
aquesta ocasió vam recordar la Joana Raspall que va morir el dia 4 de
desembre i de qui al llarg d'aquest any se n'ha commemorat el centenari,
amb tot un seguit d'activitats dutes a terme arreu del país.
Joana Raspall i Juanola va néixer l'1 de juliol de 1913 al barri de la
Barceloneta. Més endavant es va traslladar a Sant Feliu de Llobregat, on viuria
la resta de la seva vida.
La seva activitat literària va
començar als 14 anys. Les seves primeres publicacions van aparèixer a les
revistes locals dels anys vint i trenta. Més endavant, va estudiar a l'Escola de
Bibliotecàries i va treballar a la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca
del Penedès fins que es va acabar la Guerra Civil. Durant els anys de la
guerra, va treballar per evitar que els fons de la biblioteca caiguessin en mans
del bàndol nacional.
Després de la guerra, Joana Raspall va començar a
treballar com a administrativa i va reprendre la seva vocació literària. Va
publicar textos en català en espais clandestins i tolerats per la censura com
els Jocs Florals, concursos literaris i festes populars. També comença la
creació de les fitxes de mots sinònims, que anys després donaran vida als
treballs Diccionari pràctic de Sinònims, el Diccionari de locucions i
frases fetes i el Diccionari d'homònims i parònims.
Autora de contes infantils, Raspall va escriure sobretot poesia per a nens i nenes, i també per a adults. Va conrear també la novel·la, el teatre i els estudis de lingüística. El 1981 ve rebre el Premi Crítica Serra d'Or pel llibre Petits poemes per a nois noies i va començar a publicar reculls de poemes per als més petits de manera regular a finals dels anys noranta. El 2007, l'autora va publicar la seva primera novel·la Diamants i culs de got i l'any següent va publicar un recull de narracions, El cau de les heures.
La seva poesia es caracteritza per ser poemes breus, delicats i senzills. Molts d'ells conformen imatges molt descriptives i són fruit de qualsevol element, objecte, detall, impressió o sentiment copsats per l'autora.
Després de la guerra, Joana Raspall va començar a
treballar com a administrativa i va reprendre la seva vocació literària. Va
publicar textos en català en espais clandestins i tolerats per la censura com
els Jocs Florals, concursos literaris i festes populars. També comença la
creació de les fitxes de mots sinònims, que anys després donaran vida als
treballs Diccionari pràctic de Sinònims, el Diccionari de locucions i
frases fetes i el Diccionari d'homònims i parònims.Autora de contes infantils, Raspall va escriure sobretot poesia per a nens i nenes, i també per a adults. Va conrear també la novel·la, el teatre i els estudis de lingüística. El 1981 ve rebre el Premi Crítica Serra d'Or pel llibre Petits poemes per a nois noies i va començar a publicar reculls de poemes per als més petits de manera regular a finals dels anys noranta. El 2007, l'autora va publicar la seva primera novel·la Diamants i culs de got i l'any següent va publicar un recull de narracions, El cau de les heures.
La seva poesia es caracteritza per ser poemes breus, delicats i senzills. Molts d'ells conformen imatges molt descriptives i són fruit de qualsevol element, objecte, detall, impressió o sentiment copsats per l'autora.
Un glopet d'amor
m'ha fugit enllà
sense preguntar-me
on podia anar.
No em dol: sé que al regne
de l'inconegut,
ni l'esquitx més ínfim
d'amor, no és perdut.
.JPG)
.JPG)
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada