divendres, 18 de maig del 2012

CONVERSA AMB LA LAURA ANTOLÍN

Arran de la presentació a Súria del seu primer llibre Callejón con salida el passat 16 d'abril, hem mantingut una conversa amb la Laura Antolín per tal d'aprofundir una mica més en el seu llibre, i també per conèixer els seus nous projectes literaris:

En el llibre fas molta referència a "la hora violeta". El capvespre és important per tú?
Sí, és un moment màgic. Un punt d'inflexió entre el moviment frenètic del dia i la tranquil·litat -aparent- de la nit. És l'instant on les coses canvien de color, de la claror a la foscor. Si mires al cel, normalment és un espectacle fantàstic. "La hora violeta" de la qual parlo a la novel·la, la vaig sentir per primera vegada al Marroc, a l'hora que fan la crida per a l'oració. Aquí la llum també es torna violeta. A Súria, cal mirar cap a Coaner i, després del taronja ve "la hora violeta". Crec que el costum de mirar al cel, encara que estigui en una ciutat, em ve dels meus orígens camperols.

La teva història es basa en l'època que vas viure a Barcelona. Havent viscut a altres ciutats, com és que vas decidir escriure sobre aquesta etapa?
Aquesta etapa meva barcelonina va ser molt definitiva en el meu aprenentatge vital i personal. Barcelona és una ciutat molt viva i la vida al carrer és intensa. Suposo que és molt literària.

Un dels personatges de la novel·la és l'Edith. Són reals tots els fets que passen al seu entorn?
El personatge de l'Edith es basa en un fet real, però en el context de la narració és més aviat un símbol. Personifica un problema que ha sigut malauradament força catastròfic en la meva generació. Si bé és cert que els mitjans de comunicació n'han parlat molt en el seu moment àlgid -de l'anomenat problema de "la droga" (en comptes de dir-ho en plural!)-, penso que aquesta història tan terrible i alhora destructiva no ha tingut gaire repercussió literària.. No tinc dades estadístiques, però penso que ha produït massa víctimes, directa o indirectament, potser més i tot que el terrorisme.

Sabem que estàs treballant en un nou projecte literari. Ens en podries explicar alguna cosa?
Serà una història, diguem, més viatgera, però tornem a ser-hi a Catalunya; menys autodidacta (si això fos possible, car escrivim sempre des de nosaltres mateixos) i també més actual (amb anades i vingudes en el temps, això sí...). A més continuo amb el recull de contes Cuentos rabiosos.
A poc a poc, "despacito y con buena letra" -espero!-. Ah, i llegint: sempre!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada