dimarts, 22 de setembre del 2009

50 ANYS DE LA NOVA CANÇÓ

El més de gener de l'any 1959, Lluís Serrahima, aleshores un jove advocat de vint-i-vuit anys, publicava a la revista Germinàbit, un diari petit i modest de l'Escolania de Montserrat, l'article Ens calen cançons d'ara.

Era un manifest en defensa de la llengua catalana en què remarcava la necessitat d'escriure cançons en català a l'estil del que s'estava fent a França amb la chanson.

Aquell mateix any, un estudiant d'història encara desconegut anomenat Ramon Pelegero Sanchís, a qui tothom deia Raimon, va aprofitar un viatge amb moto des de la seva Xàtiva natal fins a València per escriure la cançó Al vent.

Aquests dos fets marcarien l'inici de la Nova Cançó, un moviment cultural que en plena dictadura franquista va impulsar, tal com demanava l'article de Serrahima, l'ús del català en l´'àmbit musical, al mateix temps que impregnava les seves lletres d'una profunda crítica cap al règim dictatorial i d'un anhelat esperit de llibertat després de dues dècades de repressió.

Un moviment que va anar més enllà de gèneres i estils i que va tenir com a màximes figures noms ben coneguts per tothom, com el mateix Raimon, Lluís Llach, Joan Manel Serrat, Maria del Mar Bonet, Guillermina Motta, Ovidi Montllor o Quico Pi de la Serra.

Mig segle més tard, i després que als anys vuitanta i noranta el terme cantautor quedés oblidat i en desús a favor del rock català, ens trobem amb una nova generació de cantautors que segueixen, alguns fidelment i d'altres amb tota la llibertat, el llegat d'Els Setze Jutges. Són, entre d'altres, Feliu Ventura, Cesk Freixas, Joan Miquel Oliver, Roger Mas, Mazoni i Sanjosex.

A la Biblioteca hem volgut commemorar aquesta efemèride amb una exposició bibliogràfica amb tots els documents d'aquesta temàtica, on podreu triar i remenar i escollir el llibre o cd que més us agradi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada