GARBUIX DE PERSONATGES!

SAPS QUI SÓN?!

Aguditza el teu enginy i intenta de resoldre el garbuix de personatges de còmic que tenim a la Biblioteca.

Saps el nom de cadascun dels personatges que trobaràs a les làmines penjades a l'Àrea Infantil?

50 ANYS DE LA NOVA CANÇÓ

El més de gener de l'any 1959, Lluís Serrahima, aleshores un jove advocat de vint-i-vuit anys, publicava a la revista Germinàbit, un diari petit i modest de l'Escolania de Montserrat, l'article Ens calen cançons d'ara.

Era un manifest en defensa de la llengua catalana en què remarcava la necessitat d'escriure cançons en català a l'estil del que s'estava fent a França amb la chanson.

Aquell mateix any, un estudiant d'història encara desconegut anomenat Ramon Pelegero Sanchís, a qui tothom deia Raimon, va aprofitar un viatge amb moto des de la seva Xàtiva natal fins a València per escriure la cançó Al vent.

Aquests dos fets marcarien l'inici de la Nova Cançó, un moviment cultural que en plena dictadura franquista va impulsar, tal com demanava l'article de Serrahima, l'ús del català en l´'àmbit musical, al mateix temps que impregnava les seves lletres d'una profunda crítica cap al règim dictatorial i d'un anhelat esperit de llibertat després de dues dècades de repressió.

Un moviment que va anar més enllà de gèneres i estils i que va tenir com a màximes figures noms ben coneguts per tothom, com el mateix Raimon, Lluís Llach, Joan Manel Serrat, Maria del Mar Bonet, Guillermina Motta, Ovidi Montllor o Quico Pi de la Serra.

Mig segle més tard, i després que als anys vuitanta i noranta el terme cantautor quedés oblidat i en desús a favor del rock català, ens trobem amb una nova generació de cantautors que segueixen, alguns fidelment i d'altres amb tota la llibertat, el llegat d'Els Setze Jutges. Són, entre d'altres, Feliu Ventura, Cesk Freixas, Joan Miquel Oliver, Roger Mas, Mazoni i Sanjosex.

A la Biblioteca hem volgut commemorar aquesta efemèride amb una exposició bibliogràfica amb tots els documents d'aquesta temàtica, on podreu triar i remenar i escollir el llibre o cd que més us agradi.

ACTUALITZA LES TEVES DADES PERSONALS !

Degut a un canvi en el programa que es durà a terme durant el mes de novembre, i que gestiona tots els processos de la Biblioteca, necessitem disposar de les vostres dades personals totalment actualitzades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic.

Podeu fer-ho des d'aquí, o bé, si passeu per la Biblioteca, omplint la butlleta que us facilitarem.

"QUÈ LLEGEIXES?", UN GRAN CLUB DE LECTURA VIRTUAL

El "Què llegeixes?" o QL és un fòrum virtual sobre llibres que va néixer el 23 d'abril de 2008, en el qual hi participen unes 7.000 persones. És gestionat per la Institució de les Lletres Catalanes.

La idea va sorgir a partir d'una primera experiència durant l'any 2005, Any del Llibre i la Lectura, quan es va posar en marxa "Què llegeixes? Connecta't als llibres", un joc sobre llibres a Internet que va durar 3 mesos i que va tenir molt èxit a les biblioteques.

Què llegeixes? és un gran fòrum que engloba totes les edats i que permet que qualsevol usuari es trobi en un entorn generacional afí. Per això hi ha el fòrum Ploma pels adults, el fòrum Boli pels joves i el fòrum Llapis pels petits.

Ofereix un gran ventall de possibilitats: parlar de tota mena de llibres i sobre qualsevol qüestió a l'entorn dels llibres; crear una biblioteca pròpia i conjunta de llibres; jugar i riure a través dels llibres i la lectura; i, ajudar a la recomanació de llibres entre lectors.

I ALESHORES NO EN QUEDÀ CAP (DEU NEGRETS)

Aquest any se celebra el 70è aniversari de la publicació en el Regne Unit de la novel·la més famosa d'Agatha Christie, Diez negritos, de la qual ja s'han venut en tot el món més de 100 milions d'exemplars.

Per tal de commemorar-ho l'editorial RBA Libros, ha realitzat una edició especial limitada i ha convocat el concurs:

"ESCRIBE TU PROPIO FINAL DE DIEZ NEGRITOS"

El termini per participar-hi finalitza el 30 de setembre de 2009. El guanyador aconseguirà un viatge a Londres per a 2 persones. Si voleu consultar les bases del concurs, cliqueu aquí.

AGATHA CHRISTIE (Torquay, Devon, 15 de setembre de 1890 - Wallingford, 12 de gener de 1976)

Nom amb què és coneguda l'escriptora anglesa Mary Clarissa Miller pel nom del seu primer marit, del qual es divorcià el 1928; es casà per segona vegada, amb l'arqueòleg E.L. Mallowan.

Especialitzada en novel·les de misteri, és una de les escriptores d'aquest gènere que ha assolit més difusió arreu del món.

Creà la figura del detectiu amateur belga Hèrcules Poirot ja des de la seva primera obra The Mysterious Affair at Styles (1920), i la de la detectiva Miss Marple (Murder at the Vicarage, 1930).

De la seva nombrosa producció, que comprèn uns cent títols, es destaquen The Murder of Roger Ackroyd (1926), The Mystery of the Blue Train (1928), Ten Little Niggers (1939), After the Funeral (1953), A Caribbean Mystery (1964), Passenger to Frankfurt (1970), Curtain (1975) i Sleeping Murder (1976).

Algunes de les seves obres han aconseguit èxits extraordinaris en versió teatral The Mousetrap (1952), o cinematogràfica Murder on the Orient Express (1934, 1974), Death on the Nile (1937, 1978).

"DEU NEGRETS"

La novel·la relata la història de 10 persones (el jove Anthony Marston, el matrimoni Rogers, els criats, la senyora Emily Brent, el general MacArthur, el jutge Lawrence Wargrave, el doctor Amstrong, el detectiu William Henry Blore, l'aventurer Phillip Lombard, i la jove Vera Claythorne) que són convidats a passar uns dies en una illa privada "la illa del negre", anomenada així perquè mirada de perfil s'assemblava al cap d'un negre. De tota manera, el seu amfitrió no apareix i llavors cadascun dels convidats és assassinat seguint les ingènues instruccions d'una cançó de bressol.

TORNEM DE VACANCES AMB NOVES PROPOSTES

Un cop hem gaudit de les merescudes vacances, us volem recomanar dues obres de l'escriptor Jordi Coca: La noia del ball editat per Proa el 2006, i, Sota la pols editat per Proa i Columna el 2001.

Primer de tot, donem un cop d'ull a la biografia de l'autor.

JORDI COCA

Jordi Coca va néixer a Barcelona el 1947. Va començar la seva carrera literària el 1971, amb la novel·la Un d'aquells estius (Els Lluïsos). Ha obtingut el premi Documenta amb Mal de lluna (1988), el premi Josep Pla amb La japonesa (1992), el Premi Nacional de la Crítica amb Louise (un conte sobre la felicitat) (1993), el Ciutat de Palma amb Dies Meravellosos (1996), el Premi Ramon Muntaner de Literatura Juvenil amb La faula dels ocells grocs (1997), el Premi Sant Jordi de Novel·la amb Sota la pols (2000) per la qual també va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona (2002), i el Premi Joanot Martorell per Cara d'àngel (2004). Darrerament destaquen els premis Carlemany (2007), Sant Joan (2009), i Joaquim Amat-Piniella (2009) obtinguts per la novel·la La noia del ball.

També ha publicat altres novel·les significatives com L'emperador (1997) i Lena (2002), entre altres.

Titulat superior en art dramàtic (actualment escriu la tesi de doctorat en arts escèniques de la Universitat Autònoma de Barcelona sobre el teatre de Josep Palau i Fabre, ha estat director de l'Institut del Teatre (1988-1992) i dirigeix teatre d'autors com Joan Brossa, Peter Handke i Samuel Beckett.

Les dues obres que us recomanem formen part d'un projecte literari de l'autor, concretament una trilogia (encara queda per editar la tercera part), publicada, tenint en compte la trama, cronològicament a l'inversa.

Ja en publicar-se Sota la pols (2001), l'autor va parlar d'una nova obra relacionada amb aquesta, els fets de la qual eren cronològicament anteriors i que se centrava en la figura de la mare de Sota la pols.

La noia del ball presenta els primers 26 anys de la protagonista, entre 1916 i 1942, una noia de condició humil, vulnerable, fràgil, i amb una visió limitada dels esdeveniments. Està escrita en primera persona i és la veu de la mare que explica la seva vida al seu fill. Els fets que s'hi expliquen abasten la preguerra, la guerra i els dos o tres primers anys de la postguerra.

És un retrat femení dels que acostuma a oferir Jordi Coca. La protagonista neix en un poble de Menorca, a Sant Lluís, i després de la mort de la mare, es trasllada a Barcelona. Comença l'enyor i la mitificació de l'illa. A ella li agrada el mar, el sol i les festes del poble on podia ballar. Al cap de pocs anys treballa en una fàbrica i descobreix la cultura anarquista dels ateneus populars. Però l'home amb qui es casa és d'una família que encarna l'altre anarquisme, el de la incultura i la violència. Mai més no podrà anar a ballar perquè al seu promès aquestes coses no li agraden. La violència posterior, els bombardeigs, les pèrdues d'éssers estimats, la repressió salvatge del franquisme dels primers anys, s'afegirà al cúmul de dissorts que acaben configurant una dona atemorida i que busca estratègies per sobreviure tant mitificant l'illa de la seva infantesa com construint-se una força secreta en el seu interior.

Sota la pols és una crònica en primera persona, lúcida i magníficament escrita dels anys de la postguerra en una zona de Barcelona situada entre el Camp de l'Arpa, el Guinardó i el Clot. Uns anys grisos marcats per la tristesa i la por, per la misèria i la repressió.
L'obra s'explica a través de la veu d'un noi d'11 anys, el fill de la família, que evoca el seu pas de la infantesa a l'adolescència. D'alguna manera l'autor passa comptes amb la figura del seu pare. Tal com se'l retrata en el llibre, un home de caràcter colèric i tarannà intolerant amb tot el que l'envolta, començant per la muller i pel seu fill.

En el decurs de la trama s'hi perceben unes quantes referències constants: la mort (amb la repressió i la por com a aliades directes), la pobresa (física i espiritual), el sexe (com una expectativa tot just intuïda però encara no desenvolupada), la família (cau de perpètues desavinences i discussions) i els amics (abocats a una existència sense futur ni il·lusions).

També, hi té un pes específic la figura del pare, metàfora inequívoca d'un poder absolut perniciós en qualsevol moment: quan és amb la dona i el fill (crits i calbots), quan arriba de nit (sorolls, renecs i cops de porta) i fins i tot quan és lluny (amb els tripijocs de la feina que acaben posant-lo en mans de la policia).

L'obra també reflecteix molts contrastots: la tristor de l'escola enfront de la família amiga que proporciona llibres al protagonista, els companys més petits enfront dels més grans que flirtegen amb l'estètica fatxenda dels falangistes, la imatge dura del pare enfront els trets molt més tendres de la mare, ... etc.

En definitiva són dues grans obres d'aquest gran autor català, que us les recomanem de totes totes.

(La informació continguda en aquest article s'ha extret de: www.escriptors.com i www.avui.cat/)