dissabte, 2 de febrer de 2013

POMPEU FABRA, 100 ANYS DE LES NORMES ORTOGRÀFIQUES

El 24 de gener de 1913 es van publicar les 'Normes ortogràfiques' de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que són la base del català escrit modern i de la normativa vigent a tot el territori de llengua catalana.
El 4 de febrer de 1911, a proposta del seu president, Enric Prat de la Riba, la Diputació de Barcelona va acordar ampliar l'IEC amb dues noves seccions: la de Ciències i la d’Estudis Filològics i Expansió de la Llengua Catalana. Les missions que hom va assignar a aquesta darrera secció van ser les següents:
a)   Codificar la llengua, o sigui descobrir i formular les lleis gramaticals del nostre idioma, escatir i fixar les seves formes ortogràfiques, inventariar el lèxic català totalment, integralment, amb filiació etimològica, amb notació fonètica, amb totes les varietats dialectals, amb l’evolució històrica dels mots, amb l’àrea geogràfica de cada un, amb l’expressió gràfica de les coses que cada paraula ha representat o representa, i amb la seva definició científica corresponent.
b)   Normalitzar l’ús interior de la llengua: estimular o fomentar la restauració, l’enfortiment i l’expansió de la llengua catalana.
c)   Normalitzar l’ús exterior de la llengua: naturalitzar en català totes les obres clàssiques de les llengües sàvies i de les llengües vives, les obres mestres en tots els ordres del coneixement, les obres essencials consagrades pel temps, així com els instruments moderns més elementals de la vida de l’esperit. [E. Prat de la Riba, segons Mila Segarra, Història de l’ortografia catalana, Empúries, Barcelona 1985, p. 297-8]
Com és sabut, el primer pas va ser la publicació (1913) de les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra, que van ser seguides de la Gramàtica catalana (1918) i del Diccionari general de la llengua catalana (1932): els tres pilars de la gran obra normativa fabriana, no exempta de dificultats i d’oposició.
El 31 de gener de 2013, l'IEC va inaugurar la commemoració del centenari, amb un acte institucional en què Mila Segarra, Josep Massot i Joan F. Mira van parlar sobre el procés de gestació de les 'Normes', sobre les dificultats que van haver de superar fins a l’acceptació general als anys trenta i sobre la importància que té el fet que actualment tot l’àmbit cultural de la llengua catalana comparteixi unes mateixes normes gràfiques.
Dins el volum 4 de les 'Obres completes' de Pompeu Fabra es reprodueix en facsímil l'edició que es considera definitiva de les set redaccions de les 'Normes' que sembla que es van fer entre l'estiu de 1911 i el gener de 1913.

La introducció de les 'Normes' exposa un projecte ambiciós i necessari: 'Evidentment era possible, en l'estat present de la producció literària catalana, arribar a una formació de normes ortogràfiques fonamentals que donessin una solució nacionalment acceptable a un nombre de qüestions suficient per a construir un sòlid cos de doctrina.'

Però el procés, per l'ambició que encloïa, no fou pas un camí de roses. I els ponents de l'acte van exposar diversos aspectes sobre la gestació i el rebuig de les normes: 'Gestació de les "Normes ortogràfiques" (1911-1913): de l’enfrontament al consens' a càrrec de Mila Segarra, membre de la Secció Filològica de l'IEC; Josep Massot, membre de la Secció Històrico-Arqueològica, va pronunciar la conferència 'L’oposició a les "Normes ortogràfiques" (1913-1934)'; i Joan Francesc Mira, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, va parlar de 'La norma i el territori'.
Avui —llevat de sectors irredempts al país Valencià—, ningú no discuteix el contingut de la reforma fabriana, però sí que veiem la pervivència de la llengua catalana amenaçada com mai des de les institucions estatals i autonòmiques. Cal que estiguem alerta, el nostre poble i nosaltres —que és la mateixa cosa—, que no defallim i que continuem amatents a defensar i salvar els mots de la nostra llengua, contra bords i lladres.
A la Biblioteca de Súria hem preparat una petita exposició bibliogràfica a l'Àrea d'Actualitat. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada