dilluns, 25 de febrer del 2013

AVUI US RECOMANEM...

Dieta catalana i salut : els beneficis de la nostra cuina, de Pilar Senpau, editat per Pòrtic el 2011.

Combinació de gastronomia, salut i cultura. La metgessa nutricionista Pilar Senpau ha recollit en aquest llibre els principals beneficis del receptari català.

Explica les virtuts dels aliments que sempre han estat presents en la nostra taula. Per exemple:

- Amanida catalana: tots els ingredients per a la felicitat.
- Escalivada: ideal per combatre l'estrès i abaixar la pressió.
- Allioli: la suma d'un aliment antioxidant i un que prevé el càncer.
- Sopa de ceba: el millor remei per a qualsevol refredat.
- Botifarra amb seques: el millor plat per fer front als nervis.
- Bacallà a la llauna: un peix d'aigües fredes amb múltiples bondats.
- Mel i mató: la parella indissoluble del receptari català.
- Crema catalana: les millors postres si volem conservar la memòria.

Pilar Senpau (Lleida, 1955) és llicenciada en medicina i cirurgia i s'ha especialitzat en dietètica. Compagina la seva consulta mèdica amb col·laboracions a TV3, BTV, ComRàdio, Catalunya Ràdio, el diari La Vanguardia i les revistes Mente Sana i Clara.
Ha publicat Aprendre a aprimar-se (2005), Fruits de la vida (2006), Raons de pes (2009) i Quan la vida puja a la bàscula (2011). Ha estat distingida amb el premi Románico d'Or per la seva difusió de la dieta mediterrània.

Si cliqueu aquí, sentireu els seus consells per menjar, bé, sa i català.

divendres, 22 de febrer del 2013

QUÈ HI HA MÉS ENLLÀ D'EN GREY?

E.L. James, autora britànica de la saga Cinquanta ombres d'en Grey, ha venut milions d'exemplars a tot el món i ha creat un boom de literatura etròtica. Ocupa el primer lloc de les llistes dels més venut des de l'estiu, i, a les biblioteques els seus exemplars tenen llargues cues de reserves.

El cas és que, tot i que no ha estat elogiat precisament per la seva qualitat literària, les vendes multimilionàries han provocat un fenòmen similar al de la trilogia Millennium amb la novel·la nòrdica. La novel·la eròtica ha passat de ser un gènere minoritari a omplir les llistes de best sellers als EUA i a la Gran Bretanya.

 El fenòmen també ha traspassat fronteres entre disciplines. S'ha editat a casa nostra la banda sonora amb els temes musicals que s'esmenten a la trilogia, i, els productors de La red social han comprat els drets dels llibres per adaptar-la al cinema.

Cinquanta ombres d'en Grey ha despertat un creixent desig de novel·les eròtiques. Tanmateix el sexe i l'erotisme han estat presents des dels inicis dels nostres dies a totes les cultures: des de l'antiga Grècia fins a l'Orient Mitjà, passant per l'Índia o la Xina.
Hi ha millors alternatives i més sexis. Llibres que combinen erotisme i una escriptura sensual i sensible. Clàssics com L'edat de la innocència, o, L'amant de Lady Chaterley, i autors de prestigi com Nabokov, García Márquez, Austen, Duras...


La saga d'en Grey és la novel·la eròtica del moment. Des de la Biblioteca us proposem també la lectura d'altres títols de novel·la eròtica que de ben segur us seduiran. Aquí en teniu una mostra:

Fanny Hill: memòries d'una dona galant. John Cleland

Lolita. Vladimir Nabokov

Orgullo y prejuicio. Jane Austen

Amorrada al piló. Maria Jaén

Maurice. E. M. Forster

La pasión turca. Antonio Gala

L'amant. Marguerite Duras

Flores en el ático. Virginia C. Andrews

Les roses de Mandalai. Gentil Ropidera

... i molts més. Passeu per la Biblioteca i us informarem.

dissabte, 16 de febrer del 2013

A L'HORT!

A l'Àrea Infantil de la Biblioteca trobareu una exposició bibliogràfica que fa referència a tot el que cal saber sobre l'hort: com treballar-lo, què en podem treure?... etc.

No us ho perdeu!

EXPOSICIÓ: "A PENCAR!"

EL MÓN DEL TREBALL ALS LLIBRES 
INFANTILS I JUVENILS

Fins el 8 de març podeu veure aquesta exposició, cedida pel ClijCat, i forma part del projecte "Súria, Municipi Lector". 
Contribueix a exemplificar els diferents vessants del món laboral, a descobrir la pràctica d'un ofici o un altre. S'adreça a usuaris infants i joves.


Està formada per 9 plafons informatius i per diversos llibres que fan referència a la temàtica de cada plafó: Oficis de tota mena; Mar, terra i aire per obtenir menjar; Treballs a mà i a màquina; Per poder comprar i vendre i negociar...; Habilitats excepcionals i admirables; Carrera faràs estudia que estudiaràs; Quan tot depèn de tots i de cadascú; i, Fora mandra i força enginy.

dijous, 7 de febrer del 2013

JA ARRIBA CARNAVAL!

Tot el que necessites saber sobre la festa de Carnaval en un sol clic! a l'espai del Gènius de la Biblioteca Virtual

Hi trobaràs informació sobre les diferents celebracions que tenen lloc arreu de Catalunya i del món. Podràs viure aquesta època esborrajada de l'any amb cançons, refranys, receptes de cuina i manualitats especialment pensades per aquests dies.


El Gènius, la Valentina, el Bit i el PlayMe segur que voldran disfressar-se. Ells mateixos també poden convertir-se en una bona disfressa i per això hem posat a la teva disposició unes màscares que pots pintar i retallar. També podràs consultar una guia de lectura inspirada en el Carnaval, així com un article de la revista Tretzevents.

També, a l'Àrea Infantil de la Biblioteca, hi trobaràs una exposició bibliogràfica de tots els llibres que t'ajudaran a triar primer, i després a elaborar el teu vestit.
Tampoc pots oblidar el maquillatge i els complements més adequats, per a aquests aspectes també hi trobaràs el llibre adequat.
I, per aprofundir en altres aspectes del Carnaval, com ara, la història, les tradicions,... etc., també hem habilitat un racó especial.

Per això, et proposem que vinguis a la Biblioteca, hi trobaràs tot el que et cal per estar ben informat sobre la disfressa que escullis!

dissabte, 2 de febrer del 2013

POMPEU FABRA, 100 ANYS DE LES NORMES ORTOGRÀFIQUES

El 24 de gener de 1913 es van publicar les 'Normes ortogràfiques' de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que són la base del català escrit modern i de la normativa vigent a tot el territori de llengua catalana.
El 4 de febrer de 1911, a proposta del seu president, Enric Prat de la Riba, la Diputació de Barcelona va acordar ampliar l'IEC amb dues noves seccions: la de Ciències i la d’Estudis Filològics i Expansió de la Llengua Catalana. Les missions que hom va assignar a aquesta darrera secció van ser les següents:
a)   Codificar la llengua, o sigui descobrir i formular les lleis gramaticals del nostre idioma, escatir i fixar les seves formes ortogràfiques, inventariar el lèxic català totalment, integralment, amb filiació etimològica, amb notació fonètica, amb totes les varietats dialectals, amb l’evolució històrica dels mots, amb l’àrea geogràfica de cada un, amb l’expressió gràfica de les coses que cada paraula ha representat o representa, i amb la seva definició científica corresponent.
b)   Normalitzar l’ús interior de la llengua: estimular o fomentar la restauració, l’enfortiment i l’expansió de la llengua catalana.
c)   Normalitzar l’ús exterior de la llengua: naturalitzar en català totes les obres clàssiques de les llengües sàvies i de les llengües vives, les obres mestres en tots els ordres del coneixement, les obres essencials consagrades pel temps, així com els instruments moderns més elementals de la vida de l’esperit. [E. Prat de la Riba, segons Mila Segarra, Història de l’ortografia catalana, Empúries, Barcelona 1985, p. 297-8]
Com és sabut, el primer pas va ser la publicació (1913) de les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra, que van ser seguides de la Gramàtica catalana (1918) i del Diccionari general de la llengua catalana (1932): els tres pilars de la gran obra normativa fabriana, no exempta de dificultats i d’oposició.
El 31 de gener de 2013, l'IEC va inaugurar la commemoració del centenari, amb un acte institucional en què Mila Segarra, Josep Massot i Joan F. Mira van parlar sobre el procés de gestació de les 'Normes', sobre les dificultats que van haver de superar fins a l’acceptació general als anys trenta i sobre la importància que té el fet que actualment tot l’àmbit cultural de la llengua catalana comparteixi unes mateixes normes gràfiques.
Dins el volum 4 de les 'Obres completes' de Pompeu Fabra es reprodueix en facsímil l'edició que es considera definitiva de les set redaccions de les 'Normes' que sembla que es van fer entre l'estiu de 1911 i el gener de 1913.

La introducció de les 'Normes' exposa un projecte ambiciós i necessari: 'Evidentment era possible, en l'estat present de la producció literària catalana, arribar a una formació de normes ortogràfiques fonamentals que donessin una solució nacionalment acceptable a un nombre de qüestions suficient per a construir un sòlid cos de doctrina.'

Però el procés, per l'ambició que encloïa, no fou pas un camí de roses. I els ponents de l'acte van exposar diversos aspectes sobre la gestació i el rebuig de les normes: 'Gestació de les "Normes ortogràfiques" (1911-1913): de l’enfrontament al consens' a càrrec de Mila Segarra, membre de la Secció Filològica de l'IEC; Josep Massot, membre de la Secció Històrico-Arqueològica, va pronunciar la conferència 'L’oposició a les "Normes ortogràfiques" (1913-1934)'; i Joan Francesc Mira, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, va parlar de 'La norma i el territori'.
Avui —llevat de sectors irredempts al país Valencià—, ningú no discuteix el contingut de la reforma fabriana, però sí que veiem la pervivència de la llengua catalana amenaçada com mai des de les institucions estatals i autonòmiques. Cal que estiguem alerta, el nostre poble i nosaltres —que és la mateixa cosa—, que no defallim i que continuem amatents a defensar i salvar els mots de la nostra llengua, contra bords i lladres.
A la Biblioteca de Súria hem preparat una petita exposició bibliogràfica a l'Àrea d'Actualitat.