dimarts, 9 de febrer de 2010

QUAN L'AMOR ESDEVÉ PROTAGONISTA: LA NOVEL·LA ROMÀNTICA

UN GÈNERE DEDICAT A LES DONES

La novel·la romàntica, coneguda popularment amb el nom de novel·la rosa, és un dels gèneres de la literatura de consum que ha tingut més èxit al llarg dels anys.

L'esquema d'aquestes novel·les és sempre molt semblant: una història d'amor que, després de superar tota mena d'obstacles, arriba a un final feliç. Es pot dir que la novel·la romàntica segueix l'esquema del conte de fades: cal superar unes proves per arribar a aconseguir l'èxit, en aquest cas l'èxit amorós.

En aquestes novel·les, escrites amb uns objectius clars de captar un públic molt ampli bàsicament de dones (només el 5% dels lectors són homes), es presenta una realitat deformada en la qual tot passa pel tamís sentimental. Altres aspectes socials, psicològics, polítics o de tipus literari queden clarament marginats, de manera que el sentiment amorós és la base de tota la narració.

L'amor com a protagonista en un entorn idealitzat, però identificable amb el públic lector de cada època, es converteix en el motor de tota la història.

Les lectores trobaran en aquestes històries una manera clara d'evadir-se dels problemes diaris i un entreteniment gràcies al qual moltes persones -especialment joves- s'han introduït en la lectura de llibres.

EL PRIMER "BEST-SELLER" ROSA

L'escriptor anglès Samuel Richardson va establir les bases literàries d'un gènere que fins aleshores havia estat de tradició oral. I ho va fer amb la novel·la Pamela.

Pamela (1740) tracta d'una noia que treballa a casa d'una família molt rica i de la qual s'enamora el fill, que farà tots els possibles per fer-la seva sense passar per l'altar. Però no ho aconseguirà i es veurà obligat a proposar-li matrimoni.

La novel·la es va convertir en un èxit editorial sense precedents a l'època, pel fet que la història la narrava la mateixa protagonista, en forma de diari o cartes, amb un llenguatge senzill i intencions dubtoses. Es podria arribar a creure que era la mateixa Pamela qui en realitat controlava la situació i que el que pretenia era ascendir socialment gràcies a aquest matrimoni.

Aquesta obra va arribar a Espanya el 1974 amb el títol Pamela Andrews o la virtud recompensada.

MIRALL SOCIAL

A més d'un divertiment sentimental la novel·la romàntica ha estat i continua sent un mirall social: mentre que al segle XVIII les protagonistes de les novel·les romàntiques semblen conformes amb la seva submissió, al segle XIX volen més coses d'un món que ofega la seva llibertat. Els clàssics de l'època Orgull i prejudici (1813), de Jane Austen, Cims borrascosos (1847), d'Emily Brontë, i Jane Eyre (1847), de Charlotte Brontë, així ho demostren.

Un exemple: Jane Eyre s'enamora del seu cap, Mr. Edward Rochester, i quan s'assabenta que es vol casar amb una altra noia li recrimina la seva actitud. L'escena recorda molt la que anys després van protagonitzar Julia Roberts i Richard Gere a "Pretty Woman".

Les germanes Bennet, protagonistes d'Orgull i prejudici, recorden les germanes de la Ventafocs: totes volen "caçar" el príncep, per sortir de la seva situació econòmica.

Dones a la recerca de la seva llibertat social, que sembla que mai no acaben de superar la dependència o la necessitat d'una figura masculina. Ni a les històries de Helen Fielding, la "mare" de Bridget Jones, en poden fugir, ni tan sols la superindependent Carrie Bradshaw, protagonista de Sexe a Nova York.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada