dimecres, 10 de febrer de 2010

EL GÈNERE ROMÀNTIC A ESPANYA I A CATALUNYA

ANYS TRENTA. EL GÈNERE ARRIBA A ESPANYA

La novel·la romàntica popular no va arribar a Espanya fins al començament del segle XX. El seu màxim impulsor va ser el valencià Rafael Pérez i Pérez, autor de títols com ara Un hombre cabal (1932) i Madrinita buena (1935). Es tracta de novel·les de poc interès literari, però que tenien un èxit espectacular de públic (bàsicament femení).

Les novel·les de Pérez i Pérez eren massa lineals i es basaven en un amor impossible amb final feliç, que sempre corresponia al matrimoni. Els bons sempre eren recompensats, i els dolents, castigats. És en aquesta època quan es comença a parlar de novel·les rosa, perquè les primeres edicions tenien les cobertes d'aquest color.

Pérez y Pérez era mestre de professió, també escrivia novel·la històrica i es va dedicar a la novel·la rosa fins als anys seixanta.

També van escriure novel·la rosa Luisa Maria Linares, Pilar Voney i Socorro Tellado, més coneguda amb el nom de Corín Tellado, la reina del gènere a Espanya.

Les edicions d'aquestes novel·les eren barates, es feien amb un paper dolent, que de seguida es tornava groc, i sortien un cop al mes. Van ser l'evolució de la novel·la de fulletó, aquella de la qual s'editava un capítol setmanal i només tenia continuïtat si la història funcionava, com passa avui en dia amb les sèries de televisió.

EL CAS CATALÀ: FOLCH I TORRES

A Catalunya, l'Editorial Baguñà va editar mensualment entre el 1924 i el 1928 novel·les romàntiques escrites per Josep Maria Folch i Torres i il·lustrades per dibuixants de prestigi com Junceda. La col·lecció va rebre el nom de Biblioteca Gentil, i en quatre anys Folch i Torres va publicar quaranta-vuit volums i va esdevenir el primer escriptor català de masses.

L'èxit d'aquestes novel·les va ser enorme: alguns títols van arribar a tenir vuit reedicions. Les noies protagonistes reflectien els problemes de les noies catalanes de l'època (la submissió familiar, el matrimoni com a acord social) i donaven sortida als seus somnis. Aquestes lestores ho havien estat abans d'En Patufet, setmanari per a infants, que publicava la mateixa editorial.

Aquesta fidelitat lectora va permetre a Folch i Torres fer front a la proposta d'editar una novel·la al mes. A partir del 1931 i fins al 1933, la col·lecció va continuar amb altres autors.

La prosa de Folch i Torres es caracteritzava pels jocs de paraules i la tendresa a l'hora de tractar els personatges. L'humor, el factor sorpresa i un imaginari propi basat sovint en les rondalles facilitaven la identificació dels lectors.

LA BIBLIOTECA DAMISEL·LA

L'èxit de Folch i Torres va animar l'editorial Pegaso, més tard anomenada Mentora, a posar en marxa una col·lecció rosa: Damisel·la. Aquesta col·lecció va ser escrita per un únic autor, Lluís Almerich i Sellarès, més conegut pel pseudònim de Clovis Eimeric.

També de periodicitat mensual, les novel·les de Clovis Eimeric estaven il·lustrades per Josep Longoria. S'editaven en forma de butxaca, es venien a una pesseta i tant es podien trobar en quioscos com en llibreries. La seva intenció, però, era arribar a un públic més ampli.













CORÍN LA MÉS VENUDA

Després de Cervantes l'autor més llegit i traduït a Espanya és Corín Tellado (1927-2009). Va publicar la seva primera novel·la romàntica quan tenia 19 anys, es va titular Atrevida apuesta.
Llegir les seves novel·les és com passejar per la història d'Espanya dels últims cinquanta anys. Ara les seves protagonistes són programadores informàtiques, però fa quaranta anys havien de demanar permís al seu pare o al seu marit gairebé per a tot.

Des que es va iniciar en la literatura, Corín va publicar més de 40.000 títols i va vendre milions d'exemplars de les seves novel·les arreu del món. Es considera que van ser les seves històries les que van impulsar la creació de les telenovel·les a Hispanoamèrica, on tenia fins i tot més fans que a Espanya.

Deia que escrivia les històries de manera molt esquemàtica: primer pensava el títol, el lloc on passava la història i els noms i les edats dels personatges. Després simplement es deixava portar per la ficció.

Per tal d'esquivar la censura franquista en alguns casos situava l'acció de les seves novel·les a altres països.

Entre el 1978 i el 1979, sota el psudònim d'Ada Miller Leswy, Corín va publicar vint-i-sis novel·les eròtiques de butxaca a la col·lecció Especial Venus de Bruguera, simuladament traduïdes de l'anglès.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada