Aquesta setmana a les biblioteques del Bages i Moianès comencen les activitats a l'entorn de la Salut Mental, que es commemora el proper dia 10 d'octubre.
dilluns, 5 d’octubre del 2020
SETMANA DE LA SALUT MENTAL A LES BIBLIOTEQUES DEL BAGES I MOIANÈS
dissabte, 3 d’octubre del 2020
UNA LLIBRERIA MOLT ESPECIAL!
Avui us recomanem la pel·lícula “La llibreria” dirigida per Isabel Coixet el 2017, i està basada en la novel·la del mateix títol de Penelope Fitzgerald. Tant la pel·lícula com el llibre els trobareu disponibles a la biblioteca.
En un petit poble de l'Anglaterra de 1959, una jove decideix, en contra de l’implacable oposició veïnal, obrir la primera llibreria que hi ha hagut mai en aquesta zona. Quan algú li suggereix que posi a la venda la polèmica edició d'Olympia Press de «Lolita» de Nabokov, es desencadena al poble un terratrèmol subtil però devastador.
La pel·lícula fa un homenatge a la literatura, als llibres i la lectura, on Isabel Coixet relata la gosadia de Florence Green, una dona que té un petit somni per complir: obrir una llibreria per convertir-la en un lloc de trobades, recrear aquest lloc on va ser feliç i va descobrir l'amor, tornar a tenir il·lusions, i comptar amb el reconeixement de la classe benestant del poble. L'assoliment d'aquest somni per part de Florence Green no serà tasca fàcil, perquè s'haurà d'enfrontar a una societat poderosa, manipuladora i egoista.
Tot i ser una adaptació literària, el personatge principal interpretat per Emily Mortimer és molt característic en la filmografia d'Isabel Coixet: una dona forta i amb coratge que lluita contra les hostilitats del seu entorn. Aquest és un dels grans atractius de la pel·lícula, un personatge femení, Florence Green, que haurà de fer front a l'adversitat d'un sistema repressiu que no concedeixen cap espai per a la cultura i, a més, la qüestionen simplement per la seva condició de dona reivindicativa.
Una pel·lícula interessant, i la fotografia amb bells paisatges. Una bonica història que envolta un suggerent missatge de reivindicació feminista amb cert rerefons social, a més d'una seductora invitació al plaer de la lectura.
divendres, 2 d’octubre del 2020
EL BOOKFACE FRIDAY
El Bookface d¡avui us recomana el llibre El Trap : filosofía millennial para la crisis en España, d'Ernesto Castro, editat per Errata Naturae el 2019.
El Trap és un estil musical derivat del rap, originat a finals dels anys noranta del segle XX al sud-est dels Estats Units, amb influències del hip-hop, del dubstep i del trance, que es caracteritza per la utilització de sintetitzadors, bases rítmiques dures i moduladors de veu, amb arranjaments electrònics de caràcter melangiós i lletres molt líriques, sovint sobre temes socials.
La denominació sembla que podria provenir de l’argot de certes zones dels Estats Units, en què trap (originalment, ‘trampa’) hauria pres el sentit de ‘lloc on s’amaga droga’.
Com sol passar amb les denominacions que es refereixen a estils i tendències musicals més o menys recents, la forma que s’ha difós en totes les llengües és la que prové directament de l’anglès, (hip-hop, dubstep, trance...), i com es veu també en exemples ja històrics com ara jazz, rock, swing, etc.
REPRESA DE LES TROBADES DEL CLUB DE LECTURA
Dimecres dia 30 de setembre es va dur a terme a la biblioteca la primera trobada del club de Lectura de novel·la després de l'estiu. La tertúlia va ser del llibre "Diamant blau" de la Care Santos que els participants havien llegit durant les vacances.
dijous, 1 d’octubre del 2020
UN MUNT DE NOVETATS DE LA SECCIÓ INFANTIL, PER ALS MÉS PETITS DE CASA!!
DES DE LA BIBLIOTECA HOMENATGEM QUINO, EL PARE DE MAFALDA
Els va abandonar el 1949, decidit a dedicar-se a les historietes i a l'humor. El 1954 va publicar la seva primera pàgina i, des de llavors, ha publicat vinyetes, dibuixos i historietes en diaris i revistes d'Amèrica i Europa. Amb el cop d'estat a l'Argentina del 1976, es va exiliar a Milà. El 1990 va adoptar la nacionalitat espanyola i des de llavors va alternar residència entre Madrid i Buenos Aires.
Reconegut com un dels més destacats humoristes gràfics en l'àmbit internacional, Quino va aconseguir la fama amb les tires de Mafalda. Aquest personatge va néixer per a una campanya publicitària frustrada, poc després de publicar el seu primer recopilatori, 'Mundo Quino' (1963).
La primera historieta de Mafalda es va publicar el 29 de setembre del 1964 en el setmanari 'Primera Plana' de la capital argentina. En la sèrie 'Mafalda', Quino va reflectir el món dels adults vist des dels ulls d'un grup de nens.
Les històries de Mafalda s'han traduït a quinze idiomes i s'han publicat en diaris i revistes de tot el món. El 1973, Quino va deixar de dibuixar-la. Durant els seus darrers anys en actiu, va publicar principalment en el diari 'Clarín' i només va tornar a dibuixar la Mafalda per a campanyes a petició d'organitzacions com Unicef o el govern argentí.
Ciutadà Il·lustre de Mendoza i Buenos Aires i catedràtic honorífic d'Humor Gràfic de la Universitat d'Alcalá de Henares, Quino ha rebut nombrosos premis, entre els quals, el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats el 2014.
També ha estat reconegut Humorista Gràfic de l'Any del Saló Internacional de Mont-real (1982), ha obtingut dos Konex de Platí d'Arts Visuals-Humor Gràfic (1982 i 1992), el Konex Especial (2012), l'Iberoamericà d'Humor Gràfic Quevedos (2000) i el Romics d'Or (Roma, 2011).
AVUI US RECOMANEM...
... Canto jo i la muntanya balla, d'Irene Solà, editat per Anagrama
Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.
De l’obra d’Irene Solà se n’ha dit: «El que triomfa arreu del relat és l’alegria de narrar» (Ponç Puigdevall, El País); «L’ofici narratiu entès com un esforç de construcció, d’anar-hi anant i tornant, de no deixar res per vàlid a la primera, de jugar amb la fina línia del que és realitat o ficció» (Esteve Plantada, Nació Digital).
El gener de 2020 Canto jo i la muntanya balla va ser guardonada amb el Premio Cálamo en la categoria "Otra Mirada" i el maig del mateix any va rebre un dels tretze European Union Prize for Literature 2020.
Irene Solà (Malla, 1990) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i té un Màster en Literatura, Cinema i Cultura Visual per la Universitat de Sussex. El seu llibre de poemes Bèstia (Galerada, 2012) va rebre el Premi de Poesia Amadeu Oller i ha estat traduït a l’anglès (Shearsman Books, 2017).