dilluns, 5 d’octubre del 2020

SETMANA DE LA SALUT MENTAL A LES BIBLIOTEQUES DEL BAGES I MOIANÈS

Aquesta setmana a les biblioteques del Bages i Moianès comencen les activitats a l'entorn de la Salut Mental, que es commemora el proper dia 10 d'octubre.


Des de la biblioteca de Súria us animem a participar-hi. En primer lloc a la xerrada "La salut mental en temps de la COVID" demà dimarts dia 6 a les 19 h. des de la biblioteca de Sant Vicenç de Castellet, que podeu seguir en directe si us connecteu al seu canal de youtube. 
 

 
En segon lloc, el dimecres dia 7 a les 18.30 h. a la sessió del Club de lectura virtual a l'entorn del llibre "L''ànima perduda" a càrrec de Pep Molist, des de la biblioteca del Casino de Manresa. Si hi voleu participar podeu venir a buscar el llibre a la biblioteca.
 

 
Durant tota la setmana trobareu a la biblioteca una exposició amb els documents que teniu disponibles sobre el tema.

dissabte, 3 d’octubre del 2020

UNA LLIBRERIA MOLT ESPECIAL!

 Avui us recomanem la pel·lícula “La llibreria” dirigida per Isabel Coixet el 2017, i està basada en la novel·la del mateix títol de Penelope Fitzgerald. Tant la pel·lícula com el llibre els trobareu disponibles a la biblioteca.

En un petit poble de l'Anglaterra de 1959, una jove decideix, en contra de l’implacable oposició veïnal, obrir la primera llibreria que hi ha hagut mai en aquesta zona. Quan algú li suggereix que posi a la venda la polèmica edició d'Olympia Press de «Lolita» de Nabokov, es desencadena al poble un terratrèmol subtil però devastador.

La pel·lícula fa un homenatge a la literatura, als llibres i la lectura, on Isabel Coixet relata la gosadia de Florence Green, una dona que té un petit somni per complir: obrir una llibreria per convertir-la en un lloc de trobades, recrear aquest lloc on va ser feliç i va descobrir l'amor, tornar a tenir il·lusions, i comptar amb el reconeixement de la classe benestant del poble. L'assoliment d'aquest somni per part de Florence Green no serà tasca fàcil, perquè s'haurà d'enfrontar a una societat poderosa, manipuladora i egoista.

Tot i ser una adaptació literària, el personatge principal interpretat per Emily Mortimer és molt característic en la filmografia d'Isabel Coixet: una dona forta i amb coratge que lluita contra les hostilitats del seu entorn. Aquest és un dels grans atractius de la pel·lícula, un personatge femení, Florence Green, que haurà de fer front a l'adversitat d'un sistema repressiu que no concedeixen cap espai per a la cultura i, a més, la qüestionen simplement per la seva condició de dona reivindicativa.

Una pel·lícula interessant, i la fotografia amb bells paisatges. Una bonica història que envolta un suggerent missatge de reivindicació feminista amb cert rerefons social, a més d'una seductora invitació al plaer de la lectura.


 

divendres, 2 d’octubre del 2020

EL BOOKFACE FRIDAY

El Bookface d¡avui us recomana el llibre El Trap : filosofía millennial para la crisis en España, d'Ernesto Castro, editat per Errata Naturae el 2019.

El Trap és un estil musical derivat del rap, originat a finals dels anys noranta del segle XX al sud-est dels Estats Units, amb influències del hip-hop, del dubstep i del trance, que es caracteritza per la utilització de sintetitzadors, bases rítmiques dures i moduladors de veu, amb arranjaments electrònics de caràcter melangiós i lletres molt líriques, sovint sobre temes socials. 

La denominació sembla que podria provenir de l’argot de certes zones dels Estats Units, en què trap (originalment, ‘trampa’) hauria pres el sentit de ‘lloc on s’amaga droga’.
Com sol passar amb les denominacions que es refereixen a estils i tendències musicals més o menys recents, la forma que s’ha difós en totes les llengües és la que prové directament de l’anglès, (hip-hop, dubstep, trance...), i com es veu també en exemples ja històrics com ara jazz, rock, swing, etc.

REPRESA DE LES TROBADES DEL CLUB DE LECTURA

Dimecres dia 30 de setembre es va dur a terme a la biblioteca la primera trobada del club de Lectura de novel·la després de l'estiu. La tertúlia va ser del llibre "Diamant blau" de la Care Santos que els participants havien llegit durant les vacances.

La propera trobada està prevista per al dia 11 de novembre, que es parlarà del llibre "El gust amarg de la cervesa" de la Isabel-Clara Simó.
 


 

dijous, 1 d’octubre del 2020

UN MUNT DE NOVETATS DE LA SECCIÓ INFANTIL, PER ALS MÉS PETITS DE CASA!!


DES DE LA BIBLIOTECA HOMENATGEM QUINO, EL PARE DE MAFALDA

L'humorista argentí gràfic i creador de les tires còmiques de Mafalda, Joaquín Salvador Lavado Tejón, més conegut com 'Quino', ha mort als 88 anys.


Joaquín Salvador Lavado Tejón va néixer a Mendoza (Argentina) el 1932. Fill d'andalusos emigrats el 1919, va descobrir la seva vocació gràcies al seu oncle Joaquín Tejón, pintor i dissenyador gràfic, i va començar amb 13 anys els estudis de belles arts a la seva ciutat natal.

Els va abandonar el 1949, decidit a dedicar-se a les historietes i a l'humor. El 1954 va publicar la seva primera pàgina i, des de llavors, ha publicat vinyetes, dibuixos i historietes en diaris i revistes d'Amèrica i Europa. Amb el cop d'estat a l'Argentina del 1976, es va exiliar a Milà. El 1990 va adoptar la nacionalitat espanyola i des de llavors va alternar residència entre Madrid i Buenos Aires.

Reconegut com un dels més destacats humoristes gràfics en l'àmbit internacional, Quino va aconseguir la fama amb les tires de Mafalda. Aquest personatge va néixer per a una campanya publicitària frustrada, poc després de publicar el seu primer recopilatori, 'Mundo Quino' (1963).

La primera historieta de Mafalda es va publicar el 29 de setembre del 1964 en el setmanari 'Primera Plana' de la capital argentina. En la sèrie 'Mafalda', Quino va reflectir el món dels adults vist des dels ulls d'un grup de nens.
 
Les històries de Mafalda s'han traduït a quinze idiomes i s'han publicat en diaris i revistes de tot el món. El 1973, Quino va deixar de dibuixar-la. Durant els seus darrers anys en actiu, va publicar principalment en el diari 'Clarín' i només va tornar a dibuixar la Mafalda per a campanyes a petició d'organitzacions com Unicef o el govern argentí.

Ciutadà Il·lustre de Mendoza i Buenos Aires i catedràtic honorífic d'Humor Gràfic de la Universitat d'Alcalá de Henares, Quino ha rebut nombrosos premis, entre els quals, el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats el 2014.
 

També ha estat reconegut Humorista Gràfic de l'Any del Saló Internacional de Mont-real (1982), ha obtingut dos Konex de Platí d'Arts Visuals-Humor Gràfic (1982 i 1992), el Konex Especial (2012), l'Iberoamericà d'Humor Gràfic Quevedos (2000) i el Romics d'Or (Roma, 2011).

AVUI US RECOMANEM...

 ... Canto jo i la muntanya balla, d'Irene Solà, editat per Anagrama

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

De l’obra d’Irene Solà se n’ha dit: «El que triomfa arreu del relat és l’alegria de narrar» (Ponç Puigdevall, El País); «L’ofici narratiu entès com un esforç de construcció, d’anar-hi anant i tornant, de no deixar res per vàlid a la primera, de jugar amb la fina línia del que és realitat o ficció» (Esteve Plantada, Nació Digital).

El gener de 2020 Canto jo i la muntanya balla va ser guardonada amb el Premio Cálamo en la categoria "Otra Mirada" i el maig del mateix any va rebre un dels tretze European Union Prize for Literature 2020.
 

Irene Solà
(Malla, 1990) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i té un Màster en Literatura, Cinema i Cultura Visual per la Universitat de Sussex. El seu llibre de poemes Bèstia (Galerada, 2012) va rebre el Premi de Poesia Amadeu Oller i ha estat traduït a l’anglès (Shearsman Books, 2017). 
 
La seva primera novel·la, Els dics, va guanyar el Premi Documenta 2017 (L’Altra Editorial). Els seus textos i obres s’han exposat i llegit al CCCB, a la Whitechapel Gallery i el Jerwood Arts Centre (Londres), al Bòlit de Girona, a ACVIC, a la Galeria JosédelaFuente (Santander), al Festival Internacional de Poesia de Sant Cugat, a la Festa de la Poesia de Sitges o el Festival Poesia i +, entre d’altres, i col·labora regularment a La Llança. 
 
Ha rebut reconeixements com les Ajudes a la Creació Literària del Departament de Cultura, la Beca d’Art Jove o la Beca Ciutat de Vic, i ha estat una de les artistes seleccionades dins del programa Barcelona Producció-La Capella 2017. 
 
A l’octubre de 2018 va ser l’escriptora resident a l’Alan Cheuse International Writers Center de la Universitat George Mason (Virgínia) i va estar seleccionada per participar durant la tardor de 2019 al programa Writers Art Omi-Ledig House (Nova York).
 
Informació extreta de la web de l'Editorial Anagrama