DALÍ I LA SEVA RELACIÓ AMB LA CUINA

Dijous passat, el gastrònom Jaume Fàbrega (Pla de l’Estany, 1948) va ser a la biblioteca per parlar sobre la relació de Dalí amb la cuina en una xerrada titulada “Dalicatessem, la cuina i els surrealistes”. En un acte, dut a terme conjuntament amb el Casal de la Dona de Súria, per tal de commemorar el centenari de la publicació del primer manifest surrealista, que va tenir lloc el 15 d’octubre de 1924.

Jaume Fàbrega és historiador, escriptor, periodista i considerat un dels crítics gastronòmics més importants dels territoris de llengua catalana. Va ser professor de la Universitat de Girona (UdG) i de l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Imparteix cursos de doctorat i màsters de Gastronomia i Vins a les universitats de València i Alacant, a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) i en altres centres acadèmics, i fa conferències arreu dels Països Catalans. Ha publicat més de setanta llibres —entre els quals quatre enciclopèdies de gran format considerades obres de referència—, que han estat mereixedors d’un gran nombre de premis.

Jaume Fàbrega, en la doble condició de crític d’art i escriptor gastronòmic, nascut a la mateixa terra que Dalí, va tenir diversos contactes i converses amb el geni, que van fructificar en el llibre “Dalícies, a taula amb Salvador Dalí” a partir del qual va basar la seva interessant xerrada.

En el llibre ens diu: “Salvador Dalí sempre va tenir un gran interès per la cuina –sempre afirmava que la seva vocació secreta era ser cuiner, ja des dels sis anys- i coneixia bé els plats tradicionals de l’Empordà i de Catalunya, que apreciava molt. L’interessava com a comensal, segurament per la frustració d’una infància sembla que amb poca cuina materna i, com explicava ell mateix, durant la qual el sever pare li vedava l’accés a la cuina de casa seva, que albirava com un espai ple de misteris i meravelles. Malgrat la imatge transmesa pels mitjans de masses, “l’home que havia recorregut amb plaer els millors restaurants de parís i Nova York”, en confessions fetes oralment i per escrit deia que, en realitat, la cuina que l’interessava era la tradicional catalana. L’altra formava part de la seva escenografia, de les seves performances, del teatre del personatge, en definitiva.

Li agradava la cuina casolana del país com sardines a la brasa, verats i peix a la brasa, suquet de peix, pollastre al forn, bledes amb panses i pinyons, gambes a la planxa, arròs amb peix i salsitxes (els dijous i diumenges), sopa de peix (per sopar)... tot fresc, senzill i natural”.