dilluns, 12 d’octubre de 2015

REDESCOBRIM MANUEL DE PEDROLO

A partir de l'estrena de la pel·lícula "Segon origen" dirigida per Bigas Luna i Carles Porta, i basada en la novel·la de Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen, redescobrim l'obra d'aquest autor. A la Biblioteca trobareu una exposició bibliogràfica que inclou alguns dels títols més representatius de la seva obra.















Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, 1918 - Barcelona 1990). Novel·lista, dramaturg, poeta i traductor, és un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània.

Conrea tots els gèneres literaris i col·labora amb articles, contes i assaigs en la majoria de revistes catalanes de l'època. La seva producció creativa sobrepassa el centenar d'obres, sobretot, en prosa, amb novel·les com Cendra per Martina i Totes les bèsties de càrrega i amb el cicle novel·lístic Temps Obert. La novel·la Mecanoscrit del segon origen és una de les més llegides durant la dècada dels setanta. La censura de la dictadura franquista condiciona part de la seva trajectòria. Les seves obres es veuen retallades sistemàticament en les primeres edicions i, a més a més, li prohibeixen deu llibres. 

Autor polifacètic per excel·lència, tradueix obres d'autors com John Dos Passos, Jean-Paul Sartre i William Faulkner, entre altres, i dirigeix la col·lecció de novel·la negra, "La cua de palla". Obté diversos premis literaris i és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1979. 

Fou soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, que durant el període del 1984 al 1989 convoca el premi literari Mecanoscrit adreçat a escriptors joves. 

Mecanoscrit del segon origenescrita l'any 1974 que va tenir gran èxit de públic, sobretot entre el sector juvenil, i és un dels llibres més venuts de la literatura catalana. Va ser duta a la televisió per mitjà d'una sèrie de gran èxit produïda i emesa per TV3.

En aquesta novel·la de ciència-ficció s'explica la història de l'Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys respectivament, que viuen en un poble de Catalunya anomenat Benaura. Ells esdevenen els únics supervivents a la Terra després que uns extraterrestres eliminin a pràcticament tota la humanitat. En Dídac és atacat per uns nois del poble perquè és negre. Cau a l'aigua i l'Alba, que ho veu tot, es llença per salvar-lo. És llavors quan apareixen uns platets voladors que ho destrueixen tot i ells se salven gràcies a l'aigua.

Durant els quatre anys següents hauran d'espavilar-se sols per a sobreviure en un món destruït i enfrontar-se a tota mena de problemes i dificultats que els fan madurar ràpidament. S'adonen de la importància de preservar el coneixement i guarden i llegeixen llibres. Fugen de l'epidèmia i es refugien en una masia, troben morts i supervivents, recorren les ruïnes de Barcelona i la Mediterrània. Sobretot aprenen de tot el que els passa (malalties, defensa de l'enemic) i de la informació que van recollint.

El llibre explora la relació entre els dos joves i la recreació d'un món, com a utopia. La narració s'estructura en capítols que comencen sempre igual, situant l'edat de l'Alba i la seva virginitat o no (acaba essent mare de la segona humanitat, com una nova Eva). Així que l'Alba vol continuar l'espècie humana amb en Dídac i mantenen relacions quan ell ja és prou madur. Es queda embarassada i neix un nen a qui posen Mar, però en Dídac mor en un accident (li cau un sostre d'una casa en mal estat). L'Alba és valenta i pensa que si vol conservar l'espècie, encara podrà tenir fills quan en Mar sigui gran.

El narrador és omniscient i empra moltes descripcions.


El poder de suggeriment de l'obra neix de les seves metàfores, el nou món es compara amb l'actual i s'indiquen noves possibilitats d'existència. El descobriment de molts aspectes per part de la parella (com el paper de la cultura o la sexualitat) expliquen que el llibre hagi agradat tant a adolescents, que se senten identificats amb els protagonistes, tot i que la novel·la no va ser escrita específicament per a ells.

Els noms dels protagonistes tenen un valor simbòlic: la noia es diu Alba perquè és l'inici d'una nova humanitat, igualment el nom del Dídac ve de "didàctica" per com aprèn a sobreviure i madurar (simbolitzant el procés de creixement de qualsevol ésser humà).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada