DISFRESSES... A PUNT!

Disfressar-se és divertit! Quan hi ha una festa o una celebració, aprofitem per posar-nos una perruca, un barret divertit o un bigoti postís.

Les disfresses ens permeten convertir-nos en el personatge que vulguem i així ser més espontanis i una mica esbojarrats per una estona!

L'origen de la tradició de disfressar-se ve de molt lluny. Els vikings ja es disfressaven però ells no ho van fer per divertir-se, sinó per camuflar-se.

La mitologia nòrdica diu que en Thor, el deu del tró i el seu company Loki, el deu de l'engany, es van disfressar de donzelles per enganyar als gegants i recuperar el martell que els havien robat.

Però per sort, les disfresses de camuflatge van evolucionar i a poc a poc, disfressar-se es va convertit en un moment de diversió.

Antigament els pagesos construïen el Carnestoltes amb uns pantalons i una camisa farcits de palla, amb un barret vell al cap i un nas llarg. El penjaven d'un paller i allà restava fins el Dimecres de Cendra, que el cremaven com a símbol de la fi d'aquest període. Segons la tradició anava escortat pel Notari i la seva dona, la Porquera. 

El Notari anava per les cases demanant allò que li sortia dels nassos i els veïns li donaven el que volien, mai el que ell demanava. L'acompanyava la Porquera que portava una escombra i feia veure que netejava, però quan els amos badaven regirava tota la casa tant com podia, canviant les coses de lloc i embrutant amb la seva escombra. El Notari aprofitava la confusió per passar al celler on arreplegava tot allò que podia i fugir corrents.