El dramaturg Josep Maria Benet i Jornet ha mort als 79 anys. Referent de diverses generacions, gustos i dramatúrgies, Benet i Jornet és essencial per al teatre català contemporani. Discret, proper, familiar, sempre es treia mèrits o els relativitzava amb el seu humor i fina ironia. Però qui es va fer dir sempre Papitu va tenir una importància crucial.
Nascut l'any 1940 en una família treballadora de la Ronda de Sant Antoni, va poder estudiar Filosofia i Lletres, i el fet d'entrar a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on va conèixer Ricard Salvat, Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig, va ser el que va guiar la seva fal·lera cap al teatre.
Ell relliga la tradició teatral, tocada de mort quan al 39 es perd la guerra, reconnecta els clàssics Sagarra, Guimerà, Rusiñol... amb Belbel, Galceran, Cunillé, i amb els que han vingut després, Pere Riera, Jordi Casanovas, Marta Buchaca. El fet que avui veure teatre en català sigui la cosa més normal és gràcies a Benet i Jornet.
Va debutar amb Una vella, coneguda olor el 1964, amb què va guanyar el Premi Josep Maria de Segarra, i des d’aleshores la seva carrera es va centrar sobretot en el teatre amb obres com Cançons perdudes , Desig, E. R. o Testament. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals el Premi de la Crítica Serra d’Or de teatre en dues ocasions (1986 i 1900), el Premio Nacional de Teatro (1995), la Creu de Sant Jordi (1997) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2013), entre d’altres.
I a la televisió també hi té un lloc d'honor: Va crear el primer gran serial de sobretaula de TV3, "Poblenou", i més endavant "Nissaga de poder", "El cor de la ciutat", "Ventdelplà".
Nascut l'any 1940 en una família treballadora de la Ronda de Sant Antoni, va poder estudiar Filosofia i Lletres, i el fet d'entrar a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on va conèixer Ricard Salvat, Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig, va ser el que va guiar la seva fal·lera cap al teatre.
Ell relliga la tradició teatral, tocada de mort quan al 39 es perd la guerra, reconnecta els clàssics Sagarra, Guimerà, Rusiñol... amb Belbel, Galceran, Cunillé, i amb els que han vingut després, Pere Riera, Jordi Casanovas, Marta Buchaca. El fet que avui veure teatre en català sigui la cosa més normal és gràcies a Benet i Jornet.
Va debutar amb Una vella, coneguda olor el 1964, amb què va guanyar el Premi Josep Maria de Segarra, i des d’aleshores la seva carrera es va centrar sobretot en el teatre amb obres com Cançons perdudes , Desig, E. R. o Testament. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals el Premi de la Crítica Serra d’Or de teatre en dues ocasions (1986 i 1900), el Premio Nacional de Teatro (1995), la Creu de Sant Jordi (1997) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2013), entre d’altres.
I a la televisió també hi té un lloc d'honor: Va crear el primer gran serial de sobretaula de TV3, "Poblenou", i més endavant "Nissaga de poder", "El cor de la ciutat", "Ventdelplà".
A l'e-Biblio trobareu algunes de les seves obres.
.JPG)
.JPG)
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada