dimecres, 15 de setembre de 2010

MARIA BARBAL, UNA GRAN AUTORA GUARDONADA

PREMI TRAJECTÒRIA 2010

Atorgat per la comissió organitzadora de la
28a Setmana del Llibre en Català


Maria Barbal, escriptora i mestre va néixer a Tremp el 1949. Tot i la dificultat d'alternar la professió de mestra, l'escriptura i la maternitat, des de l'any 1985 ha publicat cinc novel·les i tres llibres de contes, a més de la producció infantil i la redacció sovintejada d'articles i de reflexions que han estat matèria de xerrades.

Va passar la seva infantesa al Pallars, un fet que va marcar les seves primeres narracions i que, amb l'amor per la terra que li va transmetre el seu pare, li va ajudar a veure el món d'una altra manera. Més tard, el 1964, es va traslladar a viure a Barcelona, on estudiaria Filologia Hispànica a la Universitat Central.

La seva obra editada s'agrupa en quatre apartats: novel·la, contes per a lectors adults. col·laboracions a la premsa i contes infantils.

La novel·la és el gènere en el qual se sent més còmoda i pel qual ha rebut molt de reconeixement. Així, Pedra de tartera, a més del premi Joaquim Ruyra 1984, ha estat mereixedora del premi Crexells 1985 i del Premi de Literatura Juvenil Generalitat de Catalunya del mateix any.

Al seu torn, Càmfora ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Literatura Catalana 1993, el Premio de la Crítica Literaria de Narrativa Catalana (España) 1993 i el Premi de la Crítica Serra d'Or, també el 1993.

L'any 2005 va rebre el premi Prudenci Bertrana per la novel·la País íntim.

Segons l'organització de la Setmana del Llibre en Català, els temes preferits per l'autora són la maduresa personal en el temps a través de l'experiència provocada pels canvis o migracions (camp-ciutat); la complexitat de les relacions humanes (de parella, pares i fills i d'amistat), i els matisos dels sentiments.

Als seus últims llibres ha deixat de banda els seus mons d'infantesa i ha tret material per a les seves històries d'un entorn més urbà. Temes com l'emigració, Carrer Bolívia (1999), la bellesa i el pas del temps, Bella edat (2003) o Emma (2008) han convertit Maria Barbal, segons el certamen, en una privilegiada analista de la vida actual, tot sense perdre aquell gust per la paraula i per la prosa ben feta que li jan valgut una gran estimació per part del públic i la crítica.

Per conèixer una mica millor el seu pensament, cliqueu aquí.

I a la Biblioteca?

A la Biblioteca trobareu les Novel·les:
Mel i metzines, on l'autora recrea magistralment l'univers d'un ésser solitari i aparentment anodí; Càmfora, una història d'amors i desamors, de gelosies i d'enveges, de tendreses i de dolor; Ulleres de sol, cinc narracions, cada una d'elles diferents, totes enllaçades per un tènue fil, escrites amb tendresa i concisió, on es mostra l'estil personal i suggestiu de l'autora; Bari, cinc relats quotidians que amb gran ironia volen ser un homenatge als animals, que, amb la seva companyia, ens fan sentir menys sols i més persones; País íntim, on es planteja la difícil relació entre una filla i una mare, que li costa manifestar els sentiments i que està condicionada per uns tràgics esdeveniments familiars ocorreguts durant la guerra civil al seu poble; i Emma, la lluita d'una persona per retornar l'equilibri a la seva vida i per recuperar la filla, en definitiva per trobar el desig de viure.
De Pedra de tartera, el relat dels records més punyents de la vida de Conxa (la guerra civil, i els primers anys del franquisme, en un entorn de soledat) en trobareu una edició en lletra gran, una adaptació de lectura fàcil, i una novel·la juvenil.

El llibre d'Itineraris Camins de quietud, un recorregut literari per pobles abandonats del Pirineu. Mostra la quotidianitat d'aquests pobles quan encara eren plens de vida.

I el llibre per a Infants Pampallugues, també una història d'animals

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada