divendres, 6 de novembre de 2009

LES PETJADES DEL POETA

Del 4 al 28 de Novembre acollim el treball sobre el poeta surienc Salvador Perarnau Les petjades del poeta, realitzat pels alumnes de 3r de Primària del Col·legi Sagrat Cor de Jesús, el curs 2007/2008 i que va ser guardonat amb un premi Baldiri Reixac.

Mostra el treball que van dur a terme els alumnes al llarg de tot el curs escolar, i que va abastar diverses àrees.

Salvador Perarnau i Canal nasqué a Súria, al barri de Fusteret, concretament a Cal Cabo, el 13 de desembre de 1895.

Ingressà al seminari de Vic, a l'edat de 10 anys, però en sortí per a treballar en diferents feines a Súria. Als 21 anys entrà d'empleat en una companyia d'assegurances de Manresa, i un temps després com sots-arxiver de l'Arxiu de Manresa. Als 23 anys passà a residir a la ciutat comtal, on contactà amb els ambients literaris. A l'any 1929 conegué a la que seria la seva esposa, Benvinguda Coll i Borrell, professora de piano, cant i dansa, amb qui es casaria a l'any 1932, la qual influí poderosament en la vida del poeta.

Participà en molts certàmens literaris i en els Jocs Florals de Barcelona de 1929, va guanyar l'Englantina (Pàtria) amb el poema L'Hereu de les muntanyes. En els de 1935, obtenia la Flor Natural (Amor) amb Mimosa, flor de febrer.

Durant la República fou funcionari de la Generalitat de Catalunya i a l'acabar la guerra civil, s'hagué d'exiliar a França on residí des del 1939. Retornà a Catalunya l'any 1948, treballant com a professor de francès, llatí i grec.

En els Jocs Florals de la Llengua Catalana (1965) celebrats a París, fou premiat amb la Viola d'Or (Fe) amb el poema Oració. Havent obtingut els tres premis preceptius, fou proclamat Mestre en Gai Saber. Motiu pel qual la vila de Súria li dedicà un grandiós homenatge que es va celebrar el 18 de setembre de 1966, amb l'assistència d'importants escriptors.

Passà a viure, a partir d'aleshores, a la seva vila nadiua, on morí a l'edat de 75 anys, el 10 de gener de 1971.
Perarnau fou un excel·lent poeta líric, no obstant, es distingí com autor de poemes per a infants i publicà diferents llibres que van tenir molt èxit: Cuques de llum (1930), Infants i fruites (1930), El Senyor Pèsol i altres pantes (1937), Ales humanes (1938), Plantes i cuques de llum (1966).
A més a més publicà en la seva joventut el llibre de poesia La rel, el 1935 Amb l'infinit a les mans, i el 1968 Caps de Brot.
També va publicar infinitat de contes, semblances de personatges, i col·laborà en diferents revistes de l'època, com per exemple el popular setmanari L'Esquella de la Torratxa.
En Caps de Brot, recollí en un sol volum la seva obra lírica més important, abans dispersa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada