L'obra
va tenir una gran acollida, fet que va motivar la publicació d'una segona part
titulada “Through the Looking-Glass and what Alice Found There” (“Alícia a
través del mirall”, 1872). Després de la seva mort el 1898, s'havien venut
250.000 exemplars entre totes dues obres, una quantitat increïble per a
l'època.
Carroll
va plasmar en el seu relat tota la rigidesa social de l'Anglaterra victoriana,
convertint-la en un galimaties que va amanir amb grans dosis d'humor i jocs de
lògica.
Mostrava
un contrast entre la serietat de la seva faceta com a professor i escriptor
científic i l'amenitat esbojarrada dels seus contes i poemes. Era un home sobri
i reservat que respectava els formalismes de la societat victoriana, cosa que
no li impedia ser també un exitós autor de contes, un talentós fotògraf, un
showman infantil i un irònic polemista.
L´obra
és un conte de 12 capítols que relata la història d´una nena anomenada Alícia i
el seu viatge en un món imaginari i fantàstic amb animals i objectes
antropomòrfics.
Es
pot classificar en el gènere de la literatura del sense sentit, o de la
literatura fantàstica o de fades. Posteriorment, el moviment del surrealisme la
va considerar com a literatura surrealista.
Al
llarg del temps ha estat considerada una obra important perquè ha tingut una
influència social, psicològica i matemàtica des de l'època victoriana
(1837-1901) per la manera com són tractats els temes a cada capítol.
Així
mateix, encara que aparentment el llibre està destinat al públic infantil,
permet una interpretació doble per part de lectors adults.
Alícia
està a punt d’adormir-se a causa de l'avorriment que sent mentre està amb la
seva germana asseguda a la vora del riu. De sobte, la noia veu un conill, el
qual es dirigeix a un cau, i decideix seguir-lo. Tot seguit, Alícia cau dins
d’un forat profund. Quan aconsegueix tocar terra, la noia s'espanta i són les
seves pròpies llàgrimes les que la condueixen al País de les Meravelles. Un
lloc on tot adquireix una estètica absurda.
Allà,
coneix diferents personatges, molts són animals amb qui pot parlar. Així
mateix, la nena s'enfronta a diferents situacions que la fan reflexionar, en un
món on tothom sembla experimentar la bogeria.Tot i això, a mesura que avança el
llibre, Alícia sembla familiaritzar-se amb aquest lloc i mostra el seu caràcter
i personalitat davant les diferents situacions absurdes.
Finalment,
Alícia es desperta amb la seva germana i descobreix que tot ha estat un somni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada