dimarts, 19 de juliol de 2016

RECOMANACIÓ ESTIUENCA

Astrid y Veronika de Linda Olsson, editat per Salamandra el 2009.

Linda Olsson va néixer a Estocolm, on es va llicenciar en Dret dedicant-se a la banca i les finances fins que va abandonar el seu país . Després de passar temporades a Kenya , Singapur , Gran Bretanya i Japó, es va instal·lar el 1990 a Nova Zelanda. El 1993 va completar la seva llicenciatura en Filologia Anglogermànica a la Universitat de Victoria, a Wellington , i el 2003 se li va concedir el Premi de narrativa Breu del Sunday Star-Times. Astrid i Veronika, la seva primera novel·la, va guanyar a Suècia el premi dels Llibreters i va arribar a figurar a la llista de bestsellers al New York Times. La seva segona novel·la, és Sonata para Miriam.

Linda Olsson

És la primera novel·la de l'autora, Linda Olsson, i, com ella mateixa indica al final, va sorgir com a pràctica d'un curs d'escriptura  que ella impartia.

És una novel·la de caire intimista on es remarca sobretot el valor de l’amistat, les protagonistes de la qual són dues dones aparentment molt diferents però que arribaran a forjar una gran amistat. Veronika és una jove escriptora que es refugia en una petita casa sueca per intentar escriure un llibre, mentre que Astrid és una dona gran a punt de fer 80 anys, que viu sola a la casa del costat i que, a causa de la seva solitud, és coneguda per "la bruixa".

Són dues dones marcades per les seves tragèdies personals, però que no poden ser més diferents. Veronika busca la solitud i Astrid està necessitada de companyia . No obstant això, troben amistat i comprensió en la persona més inesperada. No tenen en principi res que pugui acostar-les, són dues desconegudes que pertanyen a generacions diferents, però que tenen una profunda necessitat de sentir la proximitat d'un ésser humà que les escolti i les accepti com són, i no jutgi les seves decisions. Aconsegueixen d'aquesta manera crear una relació d'amistat sincera i autèntica.
En un primer moment, els dos personatges no tenen res en comú, però en avançar la novel·la, es poden establir una sèrie de paral·lelismes en les seves vides: totes dues han tingut dificultats en la seva infància, amb l'amor, amb la família, etc.
A base de flashbacks en què cadascuna narra el seu passat, el lector va coneixent com han transcorregut les seves vides, mentre la seva amistat es va forjant poc a poc.

La novel·la s'estructura en capítols curts que alternen el present amb el passat per mitjà dels records d'ambdues protagonistes. Aquesta estructura fa que sigui una lectura molt àgil i molt recomanable.
Una altra característica és la presència de la poesia. Cada capítol comença amb els versos d'un poema d’autors nòrdics que estan referenciats al final del llibre. A part dels versos inicials, que es poden llegir seguits, la poesia té una funció pròpia dins del text: en els passejos de les dues protagonistes que llegeixen poesia, en el títol definitiu del llibre de Veronika... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada