ÉS L'HORA DE LA NOVEL·LA NEGRA SUECA

Els precursors del gènere negre suec van ser Maj Sjöwall i Per Wahlöö, periodistes, van crear l'inspector Martin Beck, que va sortir per primer cop en la novel·la Roseanne (1965). Es caracteritza per dur a terme investigacions policials per treure a la llum els defectes de l'engranatge social. L' editorial Columna els publica en català.

Més endavant, a finals dels anys 90, va tenir lloc el boom de la novel·la negra sueca, de la mà de Henning Mankell. Creador de l'inspector Kurt Wallander, un personatge molt humà que contribueix a desmitificar la imatge idíl·lica de Suècia. Wallander s'ha acomiadat a l'obra L'home inquiet (editat per Tusquets).

Un fet determinant va ser l'any 2004, la mort de Stieg Larsson, als 50 anys d'edat, abans de la publicació de la seva trilogia Millennium, de la qual se n'han venut més de 25 milions de llibres.

Nombroses editorials espanyoles s'han lliurat a la traducció de novel·listes nòrdics, amb la finalitat de repetir l'èxit pòstum de Stieg Larsson. Utilitzen diverses fórmules publicitàries per tal de relacionar els nous autors amb el desaparegut Larsson: "els autors que van inspirar Larsson", o, "l'autor que llegia Stieg Larsson" són alguns dels lemes comercials que es poden trobar a qualsevol part dels llibres, la contraportada, o a les notes que anuncien les novetats editorials.

D'entre el boom de novel·listes suecs destaquen:

Assa Larsson

El seu debut literari va ser Aurora Boreal (editat per Columna). La religió i la lluita de les dones per defensar el seu espai a Kiruna, una petita ciutat més enllà del cercle polar, formen part d'una escriptura atmosfèrica, amb personatges complexos. La protagonista és l'advocada Rebecka Martinson.

Mari Jungstedt

Va passar 10 anys com a redactora de notícies televisives i va fer el salt a la ficció negra amb l'inspector Anders Knutas a la pacífica illa de Gotland. La seva irrupció a la literatura va ser amb Ningú no ho ha vist (editat per Destino) i va tenir un gran ressò.

Altres autors també de renom són: Camilla Ceder, Camilla Läckberg, Liza Marklund, Alexandra Coelho i Alexander Ahndoril, Leig GW Persson, Jens Lapidus...

L'efecte Larsson no està present nomès a Suècia, sinó que també s'ha extès a tota Escandinàvia. És el que es pot copsar a la Feria del Libro de Madrid, que es pot visitar fins el 13 de Juny.

S'hi poden trobar fins a mig miler d'obres d'autors nòrdics. A part dels esmentats anteriorment: Karin Fossum, Kjell Ola Dahl, Jo Nesbo i Anne Holt de Noruega; Inger Wolf o Sara Blaedel, de Dinamarca; i Arni Thorarinsson o Arnaldur Indridason, d'Islàndia, entre d'altres.

Els experts diuen que "és una qüestió de màrqueting pura i dura el fet de prolongar el boom, sense menysprear, però, la qualitat d'alguns d'aquests autors. És un fenòmen similar al de Dan Brown, quan va obrir la porta al que s'anomena thriller esotèric".