dijous, 3 de desembre de 2009

REVIVINT LA NOSTRA HISTÒRIA: LA MATERNITAT D'ELNA

El dia 26 de novembre, dins dels actes de la Setmana per a la Igualtat de Gènere, la Biblioteca va acollir la xerrada: La Maternitat d'Elna, bressol dels exiliats, a càrrec d'Assumpta Montellà, autora del llibre La Maternitat d'Elna.

Amb molta emoció va explicar com va arribar a escriure el llibre. També, la duresa que van haver de patir els exiliats, majoritàriament catalans, en els camps de refugiats. I, com va poder establir contacte amb la fundadora de la Maternitat d'Elna, la suïsa Elisabeth Eidenbenz.

L'acte va ser presentat per la Regidora de Cultura de l'Ajuntament de Súria, Encarna Mata. Hi van assistir una quarentena de persones.

Assumpta Montellà es defineix ella mateixa com a "historiadora de professió, per devoció, per vocació, amb passió, amb vehemència, amb intensitat,... poc convencional". Tots aquests valors els va transmetre en la seva xerrada.

Tal com es diu a la introducció, "el llibre recull la història de cinc-centes noranta-set persones anònimes nascudes a la Maternitat d'Elna, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord, en el període comprès entre el gener de 1939 i l'abril de 1944.

La majoria d'elles són filles de mares exiliades i refugiades als camps d'Argelers, Sant Cebrià, el Barcarès i Ribesaltes.

El caràcter excepcional d'aquesta maternitat és que gràcies a la seva directora, l'Elisabeth Eidenbenz, i el seu equip es van poder salvar aquests nounats d'una mort segura.

En els camps de refugiats l'índex de mortalitat dels infants era del 95% i aquests nens de la Maternitat van néixer lluny de la misèria dels camps, en "una illa de pau en un oceà de destrucció", com diu la mateixa Elisabeth Eidenbenz.

Les dones embarassades eren recollides dels camps de refugiats per les infermeres de la Maternitat i s'hi estaven una mitjan a de vuit setmanes, ben ateses i amb suport psicològic i moral, i mentrestant aprenien a tenir cura dels nadons, a banyar-los i alimentar-los, tot sota la tutela de la directora, l'Elisabeth Eidenbenz, l'ànima d'aquesta història, que amb el seu coratge va transformar un petit palau rural abandonat en una maternitat que va funcionar a ple rendiment en un context bèl·lic que va portar noves vides al món, malgrat que enllà de les seves parets el món semblava entestat a seguir els camins de la guerra i la mort.

Les històries d'aquests nadons, que ara tenen entre seixanta i seixanta-cinc anys, no són grans gestes ni fets heroics, sinó petites narracions molt quotidianes, fetes en primera persona, que intenten copsar el pols d'un temps i d'un país que ha perdut una guerra, amb els seus horrors, els seus patiments i les seves misèries.

Alguns han mort, però la majoria continuen vius. Són els nens de l'exili, fills de l'èxode més gran de tota la història de Catalunya, una generació perduda atrapada sense remei en un món d'adults abocats a viure en la por, la sospita i l'odi, amb l'estigma de l'expatriació forçosa".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada