Dijous 8 de maig juntament amb el Casal de la Dona ens vam endinsar a les darreries del segle XIX a Paris, concretament a l’època de gran ressorgiment coneguda com la Belle Époque, per comentar el conte “El collaret” de Guy de Maupassant.
L’autor és un representant del realisme, en la seva variant naturalista. Aquest moviment literari es va desenvolupar a Europa a la segona meitat del segle XIX i està lligat a l'arrelament de la burgesia com a classe dominant després de la revolució de 1848 a França. Aquests moviments van mantenir com a principi fonamental la cerca de l'objectivitat en la reproducció de la realitat. Per assolir aquest objectiu, es basaven en l'observació, la documentació i l'experimentació, imitant les ciències que aleshores aconseguien èxit i prestigi.
Guy de Maupassant va néixer a Dieppe el 1850. Fill de petits aristòcrates, va estudiar Dret, però es va dedicar sobretot al periodisme. Va ser amic i protegit de l’escriptor realista Gustave Flaubert, per consell del qual va abandonar el seu treball al Ministeri d'Instrucció Pública per dedicar-se a la literatura. Va morir a París el 1893.
Encara que va escriure sis novel·les (la més notable “Bel ami”) i va fer incursions en altres gèneres (poesia, teatre, llibres de viatges) destaca per la qualitat dels seus contes (més de 300) molts d'ells basats en notícies periodístiques.
El conte “El collaret” és una crítica a la burgesia i als seus excessos. També fa referència a l’avarícia i a la cobdícia de l’ésser humà.
El tema principal del conte es descobreix al final: el fracàs no només de les aspiracions a l'ascens social i material sinó el fracàs dels principis morals que hipòcritament defensava l'alta burgesia: el treball, l'esforç, l'honradesa, la veritat. La protagonista pateix un doble desengany, el segon més dur encara que el primer: de res no li serveix fingir que és rica per una hores, de res li serveix ser treballadora i honrada per 10 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada